Els habitants o visitants d’aquest bloc reben sovint impactes en forma de les més variades efemèrides comarcals. D’aquí a pocs dies, tots els mitjans ens faran memòria d’un dels capítols més bèsties de la història dels Països Berguedans. L’efemèride maleïda. Aquí els 4 de juliol no recordem el dia de la independència (què més voldríem!), sinó els focs de 1994. Per ajudar-lo en la seva difícil tasca, el caçador d’efemèrides disposa des de fa un temps de l’hemeroteca completa de la Vanguardia a la xarxa i sense pagar. Això no compensa el mal que fa a Catalunya aquest diari espanyolista, però està molt bé.
Diumenge passat a la tarda, vaig gastar unes quantes hores de calor i ressaca repassant totes les edicions de la setmana dels focs de 1994. Per començar, la del diumenge 4 de juliol duia en portada una foto del recital d’havaneres celebrat la nit anterior a Calella de Palafrugell i destacava que l’onada de calor portava temperatures caniculars a Catalunya. Notícies molt originals, tenint en compte que la calor i les havaneres vénen cada any per aquestes dates. Malauradament, la latitud que ens ha tocat també porta incorporada una altra notícia recurrent: els incendis forestals. A vegades són normalets, però a vegades són monstruosos.
A la vida has de triar. O ets dels uns o ets dels altres. Has de saber de quina banda estàs. Són decisions difícils però constantment arribem a encreuaments de camins i se n’ha d’escollir un. Res de mitges tintes. No val el depèn com a resposta.
Tinc una imatge de felicitat: finals dels 80 o principis dels 90, vacances de Nadal, esmorzant mirant una d’aquelles pel·lícules de dibuixos animats del Tintín o l’Astèrix.
Els habituals a 
Potser el fet que la Patum s’escau molts anys en dates properes a Sant Joan ha fet que la revetlla berguedana mai no s’hagi consolidat amb força. Des de fa 5 anys, la Bauma dels Encantats, amb encert i esforç, aposta per omplir aquest buit en el calendari festiu berguedà.
Les italianes sí que són guapes! A veure si ve un autocar de sueques i… ; no puc baixar a Barcelona, estan massa bones… totes; jo tinc un especial predilecció per les valencianes; doncs a mi m’agraden les espanyoles ben espanyoles. Calleu. Les berguedanes estan bones.
Aquests dies de Patum, algú, sense saber-ho, i sent protagonista d’un fet molt poc important, ha sigut la visita 200.000 que rep el nostru bloc des que som wordpress. El dia


Últims comentaris