El Berguedà en flames, 15 anys (I)

Els habitants o visitants d’aquest bloc reben sovint impactes en forma de les més variades efemèrides comarcals. D’aquí a pocs dies, tots els mitjans ens faran memòria d’un dels capítols més bèsties de la història dels Països Berguedans. L’efemèride maleïda. Aquí els 4 de juliol no recordem el dia de la independència (què més voldríem!), sinó els focs de 1994. Per ajudar-lo en la seva difícil tasca, el caçador d’efemèrides disposa des de fa un temps de l’hemeroteca completa de la Vanguardia a la xarxa i sense pagar. Això no compensa el mal que fa a Catalunya aquest diari espanyolista, però està molt bé.

Diumenge passat a la tarda, vaig gastar unes quantes hores de calor i ressaca repassant totes les edicions de la setmana dels focs de 1994. Per començar, la del diumenge 4 de juliol duia en portada una foto del recital d’havaneres celebrat la nit anterior a Calella de Palafrugell i destacava que l’onada de calor portava temperatures caniculars a Catalunya. Notícies molt originals, tenint en compte que la calor i les havaneres vénen cada any per aquestes dates. Malauradament, la latitud que ens ha tocat també porta incorporada una altra notícia recurrent: els incendis forestals. A vegades són normalets, però a vegades són monstruosos.

“Berga está contigo”

El passeig de la Pau ple de gent, la plaça de Sant Pere també plena, banderes espanyoles per tot arreu… Què collons passava? El dia 1 de  juliol de l’any 1966, avui fa 43 anys, Francisco Franco visità Berga.

Un arc del triomf instal·lat a la part baixa del passeig de la Pau, on hi havia la fàbrica de Cal Plans, li donà la benvinguda. En aquest arc, uns lletres ben grosses deien Franco Caudillo de España Berga está contigo. A tocar, pancartes amb missatges del tipus Franco, Caudillo de la Paz y el Progreso.

ColaCao o Nesquik?

A la vida has de triar. O ets dels uns o ets dels altres. Has de saber de quina banda estàs. Són decisions difícils però constantment arribem a encreuaments de camins i se n’ha d’escollir un. Res de mitges tintes. No val el depèn com a resposta.

ColaCao o Nesquik?

Mar o muntanya?

Blanc o negre?

Sport o Mundo deportivo?

Aquesta pel·lícula ja l’he llegit

Tinc una imatge de felicitat: finals dels 80 o principis dels 90, vacances de Nadal, esmorzant mirant una d’aquelles pel·lícules de dibuixos animats del Tintín o l’Astèrix.

En aquells anys d’infància, quan les notícies de la tele o la ràdio parlaven de política internacional, no era estrany escoltar paraules com Kremlin, Dama de Ferro, URSS, Bush (pare), Gorbatxov, Tiananmen, Ieltsin, Reagan, Perestroika, mur de Berlín o Apartheid.

Com sol passar encara ara, les notícies del dia parlaven de desgràcies i destrosses esdevingudes a prop o molt lluny, però, passés el què passés, tot plegat no m’afectava gaire. No és que fos un monstre. Era un nen. Tenia coses més importants a fer que pensar en el final de la Guerra Freda o en els negres de Sud-àfrica.

Des d’aleshores -des d’aquells esmorzars amb el capità Haddock, el Milú, el professor Tornassol, l’Idèfix o el Panoràmix-, no recordo haver llegit gaires llibres convertits en pel·lícula.

Sense Jackson

Mor el rei del pop, un dels personatges més coneguts i controvertits del món mundial.

Xavi Jackson

La nostra taigà

Quan era petit, llegia pocs llibres: Tintín, Astèrix i algun Vaixell de Vapor. D’aquests últims recordo un títol en especial: Piotr. El nom del protagonista d’un llibre que em va agradar molt, però que ara ja no podria resumir: he anat oblidant de què anava. Només puc dir que el Piotr era un nen que un dia decidí anar-se’n cap a Sibèria. No era el Teo rus. La història era una mica més dramàtica que les habituals aventures del simpàtic Teo.

Llac Baikal, tigre siberià, Gulag, Transsiberià, Verkhoiansk (un poblet on han tastat temperatures inferiors als -60ºC) o la taigà, alguns dels elements que conformen la meva idealitzada i enorme Sibèria.

De La Granja a RAC1

Els habituals a RAC1, ja haureu sentit una veu coneguda a la ràdio, concretament als programes d’esports. Hem infiltrat un granger entre els Pou, Llimós, Saperas i companyia.

Principalmet, al Primer toc, de 7 a 9 del vespre. Però també al Tu diràs, a la nit, i a altres espais esportius.

Fins el setembre, tenim un estiu radiofònic amb veu grangera.

Xavi El Charro

Sant Joan a Berga

La Bauma dels Encantats organitza, un any més, la revetlla de Sant Joan de Berga. Dimarts 23 a la tarda hi haurà berenar, cercavila amb la xaranga dels Encantats, inflables i animació infantil. I a la nit, concert, al Passeig de la Indústria.

A partir de les 17:30 hi haurà un berenar popular i l’inici del cercavila amb la Xaranga dels Encantats. A les 18.30, animació infantil amb Koloraines. I a les 10 de la nit començarà el concert al Vall, amb Ligeia, Antídot, Xitxarel.los i Gangband.

Berga es va quedar molts anys sense revetlla de Sant Joan. De fet, no hi ha hagut mai massa tradició de celebrar la revetlla al carrer. Potser el fet que la Patum s’escau molts anys en dates properes a Sant Joan ha fet que la revetlla berguedana mai no s’hagi consolidat amb força. Des de fa 5 anys, la Bauma dels Encantats, amb encert i esforç, aposta per omplir aquest buit en el calendari festiu berguedà. Els seus membres en parlen a Ràdio Berga.

Xavi Encantat

Les berguedanes estan bones

Les italianes sí que són guapes! A veure si ve un autocar de sueques i… ; no puc baixar a Barcelona, estan massa bones… totes; jo tinc un especial predilecció per les valencianes; doncs a mi m’agraden les espanyoles ben espanyoles. Calleu. Les berguedanes estan bones.

Penseu en la Patum. Noies guapes per tot arreu. De 16 anys en amunt, i fins molt amunt, o, si ho preferiu, de 50 en avall… i fins molt avall. Sí que n’hi havia de forasteres, però la majoria eren de la terra: de Berga mateix o d’algun poblet o masia dels Països Berguedans.

Insisteixo: les berguedanes són belles. Ara, l’any passat i segles enrere: “Veuràs minyones de plata que anden pels carrers“, deia, fa 400 anys, el rector de Vallfogona parlant del paisatge urbà de Berga. El baró de Maldà, l’any 1811, li donà la raó: “jo també dic haver-hi (a Berga) algunes cares d’estes bastant boniques i brilloses en lo caminar“.

200.000 visites

Aquests dies de Patum, algú, sense saber-ho, i sent protagonista d’un fet molt poc important, ha sigut la visita 200.000 que rep el nostru bloc des que som wordpress. El dia 15 d’octubre del 2008 celebràvem la visita 100.000. Ara ja en tenim cent mil més. Si sumem les dues xifres, el resultat és de dues-centes mil visites.

Dit així, la xifra sembla molt grossa. Potser no ho és tant. Potser no som pas gaires els que cada dia traiem el cap per aquí. Potser sempre som els mateixos quatre matats que no tenim res millor a fer.

Això sí, som constants. L’any 2008, la mitjana de visites diàries fou de 443. Aquest 2009, de moment, la xifra és de 432. Crisi! Crisi! Hem perdut 11 visites diàries. És gravíssim. On han anat a parar? Al bar? Al Facebook? Al marca.com?

I com es reparteixen aquestes visites? Destacarem les 10 entrades més visitades del bloc: