Visita a cal metge

Aquesta tarda, el bloc té hora al metge. És una visita programada a la consulta del doctor WordPress. Estarà “out” unes horetes.

El bloc traduït

Novetats tecnològiques al bloc de La Granja. Com podeu haver comprovat hi ha una nova joguina que permet traduïr el bloc a altres llengües. En principi, diria que no té cap utilitat en aquest lloc però és un entreteniment com un altre.

Ja existeix un traductor automàtic del català a altres llengües, i a l’inrevés, creat per la Generalitat de Catalunya. Però algunes de les aplicacion són una mica complicades per a principiants. Per això, des de bloctum, van desenvolupar una solució fàcil, una espècie de “pont” que tradueix automàticament amb un sol clic. Triga només uns segons. Veureu que el que no pot traduir ho deixa en vermell i en català. Encara hi ha un llarg camí per recórrer en el camp de la traducció per Internet però crec que, de moment, els resultats són força acceptables. Visca el programari lliure i els col.laboradors anònims que el fan possible! (Per cert, ara que surt el tema, a veure si us descarregueu d’una vegada el Firefox i deixeu l’Explorer de banda)

És a dir, que traduir el bloc no ens servirà de res, però serem més macos i farem més gràcia.

Xavi I+D

Porra Atlético-Barça

Aquest dissabte 1 de març, a les 8 del vespre al Vicente Calderón: Atletiiii de Madriz – FCBarcelona. Els matalassers no estan en el seu millor moment, han encadenat uns quants mals resultats. A veure si n’encadenen un altre. Encara ens n’anirem a dormir líderts de la Lliga… El Madrit juga a la mateixa hora.

Lliga porrera. Espavileu-vos a posar el resultat perquè hi ha rumors que el divendres hi pot haver algun altre apagón. Potser sí, potser no. Però persiuncàs… Ja mirarem de solucionar-ho amb el senyor Bloctum o el senyor WordPress.

Facin joc.

Xavi Pantic

De les pedres en farem pans

L’Home és la mesura de totes les coses, tal com bé va assenyalar Protàgores i que més tard Da Vinci va exposar en el seu famós esbós de l’Home universal. Home entès com a humanitat, s’entén. L’home com a màquina perfecte i que proporciona totes les coses amb base a la seva pròpia anatomia. Doncs bé: tot i les meves ànsies de trencar amb aquest relativisme epistemològic i imposar per la força el “teoegocentrisme” (és a dir, el fet de retre honors a la meva vanitat personal divinitzada), aquell que en diuen Déu (i que la majoria de mortals coneix a través d’un escaire de leds) em va deixar abandonat de la seva mà i féu de mi un home poc agraciat (es veu que se salven els ulls, diuen elles) i procliu al pessimisme sartrià.

Doncs bé: assumit el meu càstig d’ovella esgarriada, al capdavall de l’infinit no penso pas que sigui tan diferent de l’altra gent. A mi m’agrada el que li agrada a tothom: acollonir les iaies fent veure que les atropello en un pas de vianants, les putes, el vi de la casa, mossèn Cinto Verdaguer, comptar en pessetes, que no s’espatlli l’ascensor, la declaració dels drets de l’home, netejar el plat i escurar l’os. Afortunadament, però, Nostrosenyor tingué pietat de mi en l’última instància i no em va fer militant del PP ni seguidor de l’Espanyol. Una llosa massa feixuga per a algú que no tenia vocació de màrtir.

Aquesta pel·lícula ja l’he vist

Barrionuevo, Alfonso Guerra, ZP, Roldán, Rubalcaba, Felipe, Ibarra, Narcís Serra, Almunia, Corcuera, Bono, Borrell… Aquests i altres noms formen part del repertori d’una pel·lícula que estem veient, constantment, des que tenim memòria política.

Els protagonistes principals han anat canviant, però el guió es manté: ells són el progrés, la raó, la feina ben feta i el futur. Tots junts guanyarem a la dreta.

A principis dels anys 80, quan la Dictadura Franquista era un record més proper, i el personal estava més susceptible d’engrescar-se amb les possibilitats de la política, aquesta gent -el PSOE- intentaven difondre un discurs il·lusionant. Volien fer creure que, amb ells, tot canviaria i que els somnis col·lectius es farien realitat. Per acabar de ficar-se el públic, i els vots, a la butxaca deien allò de “a este país no lo va a reconocer ni la madre que le parió”.

Els anys han anat passant i ells mateixos saben que han generat tants desenganys que seria patètic seguir exhibint la mateixa retòrica rupturista. Actualment, el seu argumentari -la seva crida als votants de sempre i a algun de nou que puguin arreplegar- es redueix a un únic gran motiu: hem de barrar el pas a la dreta.

Porra Barça – València

Aquest dimecres, a les 10 del vespre al Camp Nou, Barça-València, partit d’anada de les semifinals de la Copa del Borbó.

Lliga porrera. L’última porra la va guanya el Sergi i és del tot legítima. El bloc va emmalaltir dues hores abans del partit. Tothom va tenir temps a apostar. Ja actualitzarem la classificació. Pel partit del València, el comitè d’experts ha decidit que, malgrat ser una competició menor, puntuarà 3 punts per la victòria al tractar-se d’una semifinal.

Facin joc abans el món no foti un pet.

Xavi Albelda

És greu doctor?

Ep tranquils! Tenim el bloc a l’hospital. Diumenge a la tarda es va començar a trobar malament, li han fet una petita intervenció de WordPress i l’han hagut d’ingressar. Però que no panda el cúnico! Els doctors ens diuen que no ens hem de preocupar. Podeu entrar a veure’l però en grups poc nombrosos per no atabalar-lo gaire. Esperem que no sigui res i aviat estigui totalment recuperat.

Xavi Bloctum

Sèries de TV3

Els camins de les converses de bar són inescrutables. I un tema que dóna per molt és el de les sèries i la televisió en general. Avui a la barra (la real del bar, no la virtual) hem estat parlant de les sèries de TV3.

Qui no recorda les sèries de sobretaula com Poble Nou, Secrets de família, Nissaga de Poder, Laberint d’ombres (força Tronera!) o El cor de la ciutat? D’aquestes en van sorgir dues seqüèles com La Rosa (l’acció passava a la bonica ciutat de Manresa) i Nissaga: l’herència. El llistat continua amb Teresines, S.A. (La Cubana), Psico express (M.Marco, L.Conejero), Arnau (P.Arquillué), Oliana Molls, Judes Xanguet i les maniquís, Quico (el Rané, no el kikupèdia), Estació d’enllaç, Sitges (C.Sabater), Setze dobles (C.Brondo), Plats bruts, Oh Europa i Oh Espanya, El joc de viure (amb el cantant dels Whisky’ns i la dona del Pep Guardiola), Majoria absoluta, Pedralbes Centre, Temps de silenci, I ara què Xènia (Gonyalons). Mateu Montsolís, August Pagès, Salvador Borés, Ramon de les Olives o Tomàs Llorens ja formen part de la memòria col.lectiva.

Més recents són les horroroes Ventdelplà, Zoo, Mar de fons, La via Augusta, L’un per l’altre, Jet lag o aquella cosa infesta que fa el Pera (que es dediqui a doblar el Woody Allen!). Salvo de la crema Porca misèria.

Mencions especials mereixen la gran sèrie de Dagoll Dagom La memòria dels Cargol o la mítica del Tricicle Tres estrelles. I atenció: una de les sèries que ha marcat tota una generació i que a partir d’aquest moment agermanem amb aquest bloc. Estic parlant de La Granja, la minisèrie que feien cada divendres abans de començar La vida en un xip. El Soteres, el Mercader, el Brillant, el mecànic… Salut i peles!

 

Mireu si dóna el tema que fins i tot hi ha qui en fa una tesi doctoral. La conversa fàcilment es desvia cap a sèries estrangeres com Veïns, Gent del barri o De què vas? (aquella sèrie francesa amb la cançó dels Lax’n'busto). O agafa camins com els programes d’entreteniment estil Matraca no! o Oh Bongònia. O dibuixos animats com els del Dragui. Però això serien altres temes.

Xavi Peris

Porra Barça – Llevant

Aquest diumenge 24 de febrer, a les 7 de la tarda al Camp Nou, FCBarcelona – Llevant. L’eufòria torna a l’aficionat culé. Després del partit a Celtic Park, passem del derrotisme més absolut a l’eufòria desmesurada. La millor afició del món és així. Hem recuperat el Ronaldinho, el Messi torna a ser un crack, l’Henry és aquell jugador de l’Arsenal… a veure si encara direm que el Xavi és el millor mig d’Europa!

Lliga porrera. L’última porra no la va encertar ningú, a veure si afinem més. Bonica lluita aferrisada pel liderat. Apa, facin joc.

De regalu, el vídeo del gol de l’Eto’o que ens va donar la Lliga 2004/05. Contra qui? Contra el Llevant.

Xavi Manchev

Aquesta vegada tampoc

Des que em deixen votar -a veure fins quan; amb aquests espanyols mai se sap-, no he acudit mai al col·legi electoral per donar el meu vot a l’esquerra guai i verda de debò. Aquesta vegada tampoc ho faré.

Per què no votar Iniciativa? Home, estic prou bé del cap per no passar-me el dia col·leccionant motius per menysprear-los, però també tinc prou criteri propi, i memòria, per no oblidar alguns detallets -en comentaré dos- que m’allunyen molt del Sauron i la seva gent.

Per començar, m’agradaria recordar el comportament d’Iniciativa durant el llarg procés d’elaboració i retallada de l’últim estatut català. En aquells mesos d’intenses negociacions -aquell “immens desastre”, com va dir el Carretero-, el paper d’ICV va ser lamentable.