Els camins de les converses de bar són inescrutables. I un tema que dóna per molt és el de les sèries i la televisió en general. Avui a la barra (la real del bar, no la virtual) hem estat parlant de les sèries de TV3.
Qui no recorda les sèries de sobretaula com Poble Nou, Secrets de família, Nissaga de Poder, Laberint d’ombres (força Tronera!) o El cor de la ciutat? D’aquestes en van sorgir dues seqüèles com La Rosa (l’acció passava a la bonica ciutat de Manresa) i Nissaga: l’herència. El llistat continua amb Teresines, S.A. (La Cubana), Psico express (M.Marco, L.Conejero), Arnau (P.Arquillué), Oliana Molls, Judes Xanguet i les maniquís, Quico (el Rané, no el kikupèdia), Estació d’enllaç, Sitges (C.Sabater), Setze dobles (C.Brondo), Plats bruts, Oh Europa i Oh Espanya, El joc de viure (amb el cantant dels Whisky’ns i la dona del Pep Guardiola), Majoria absoluta, Pedralbes Centre, Temps de silenci, I ara què Xènia (Gonyalons). Mateu Montsolís, August Pagès, Salvador Borés, Ramon de les Olives o Tomàs Llorens ja formen part de la memòria col.lectiva.
Més recents són les horroroes Ventdelplà, Zoo, Mar de fons, La via Augusta, L’un per l’altre, Jet lag o aquella cosa infesta que fa el Pera (que es dediqui a doblar el Woody Allen!). Salvo de la crema Porca misèria.
Mencions especials mereixen la gran sèrie de Dagoll Dagom La memòria dels Cargol o la mítica del Tricicle Tres estrelles. I atenció: una de les sèries que ha marcat tota una generació i que a partir d’aquest moment agermanem amb aquest bloc. Estic parlant de La Granja, la minisèrie que feien cada divendres abans de començar La vida en un xip. El Soteres, el Mercader, el Brillant, el mecànic… Salut i peles!
Mireu si dóna el tema que fins i tot hi ha qui en fa una tesi doctoral. La conversa fàcilment es desvia cap a sèries estrangeres com Veïns, Gent del barri o De què vas? (aquella sèrie francesa amb la cançó dels Lax’n'busto). O agafa camins com els programes d’entreteniment estil Matraca no! o Oh Bongònia. O dibuixos animats com els del Dragui. Però això serien altres temes.
Xavi Peris
Com a sèrie catalana, sens dubte “Oliana Molls” i els minicapítols d’”El Capità Enciam” (no sé què collons se li ha perdut al Pep Parés amb la Pirena!). I “Judes Xanguet i les maniquís”. Les nostres primeres exploracions onanístiques van començar amb les maniquís, admetem-ho!
Com a sèrie no catalana, hi inclouria la majoria d’anglosaxones: la genial “Hotel Fawty” (i el seu cambrer Manuel), la sarcàstica “L’escurçó negre”, la irreverent “Allo, allo!”, la sapastre “N’hi ha que neixen estrellats” (el careto del tiu dient “Betty…” cada cop que la cagava és impagable), l’educativa “Els joves” (tots, alguna vegada, hem volgut ser en Vivian).
Que torni el Pep Parés actor!
Ara tinc un dubte. Aquella que es deia “Helena, quina canya!” també era estrangera? En tinc un record borrós i no recordo cap actor, actriu que sortis a cap sèrie posterior.
Actualment, al canal 300 i fent la competència una estona al Polònia, estan fent una de les meves preferides, “Estació d’enllaç”. Era delicte estar enomarat de la Laia Marull i l’Aina Clotet si jo també era menor d’edat?
Bonica ciutat de Manresa? Deu ser ironia oi?
Perrrr certttt (que diria el Cuní), tenim un granger que surt al Cor de la Ciutat. I és que aquest és un bloc mediàtic.
Tema Tres estrelles. Es veu fatal però aquí hi ha el mític vídeo del “M’han regalat uns guants però no tinc mans, m’han regalat uns guants!!!” http://www.youtube.com/watch?v=AKH03Ucgw7Y&feature=related
A mi mar de fons em va agradar… que vols que hi faci! o potser m’agradava la noia… no se…
Pax, “Helena, quina canya!” (títol espectacularment cursi) era la continuació (o la degeneració, com es vulgui) del “De què vas?”.
Els gavatxos són culpables de les dues sèries. Si no recordo malament, en francès, l’evolució del del “De què vas?” es titulava “Helene et les garsons”.
Avui la nit, si ens apreteu molt, el meu germà i jo us cantarem la cançoneta d’aquesta sèrie. Començava així: “Una noia…”.
Una noia que es diu Àstrid Bierge (no és noruega, és catalana) vol participar en aquesta entrada sobre les sèries de TV3 parlant de Ventdelplà. El seu article, titulat “La mamà Ventdelplà”, està penjat al web del Sostres. Diu així:
“Ventdelplà cada cop put més a socialisme. Et volen endinyar la seva moralina així com qui no vol la cosa però se’ls veu tant el llautó que més que una sèrie sembla una classe d’Educació per a la Ciutadania.
(…) em molesta aquest intervencionisme d’entre línies que sembla que hagi d’empastifar-ho tot. Tracten els espectadors d’idiotes. No et compris un cadell per després abandonar-lo, i en el cas que vulguis un gos, vés a buscar-lo a una gossera; no condueixis borratxo o podràs deixar algú invàlid; no follis sense condó o t’agafarà la SIDA, i en el cas que tinguis la SIDA (ells en diuen ser seropositiu) no passa res perquè pots seguir sucant i fent vida normal; si ets puta, lladre o ionqui, pots reinserir-te quan vulguis, i si tens un negoci hauries de donar-los una oportunitat a les ex-putes, als ex-lladres i als ex-ionquis perquè el seu passat no implica que siguin unes males persones; no tota la policia fa malament la seva feina i és injust elevar l’anècdota a categoria amb persones “que es juguen la vida per tu”; si tens problemes de trempera el primer que has de fer és parlar-ho amb la teva dona i el teu metge perquè es pot solucionar; compte amb les sectes, no fumis, no llancis papers a terra, recicla, confia en els immigrants, comporta’t, sigues cívic, humil, optimista, i en fi, el que vulguis i més, ja sols els queda penjar cartells d’Iniciativa al Tramuntana.
Quina pallissa de sèrie, jo si vull sermons ja me’n vaig a l’església a escoltar missa. A l’hora de sopar em conformo amb els tripijocs murris del Monràs, amb què el Julià s’ho folli tot i amb què el Jaume no pari de dir “collons”. La resta sobra, que els catalans ja tenim mares, tietes i àvies”.
Cert. Ventdelplà és una puta merda.
Suposo que el que agrada de la sèrie és aquest “tot anirà bé” tan allunyat de la realitat. Aquesta gran mentida per gent que creu en contes de fades, aquella gent que dorm amb la cinta de “Pretty woman” sota el coixí.
PD: Enyoro el Salvador Borés.
Per acabar de fer cagar avui a l’Avui expliquen que res no serà igual a Ventdelplà. Com a mínim, durant els pròxims dos capítols. La sèrie prepara un gir de 180 graus que traslladarà l’acció al poble imaginari de Breda, on prendran el protagonisme les trames de la novel·la que prepara la Mònica Monràs (Mar Ulldemolins), l’escriptora del poble. Ficció dins de la ficció, doncs, durant dos dies a Ventdelplà, que fa un petit parèntesi en les seves trames habituals…
Pfffff……………….no voleu dir que podrien començar a innovar? Potser al final faràn un refòs de totes les que han fet fins ara titulada El rosari de l’Aurora.