A l’atac!

Partint de la meva ineficàcia total i persistent en l’art de la cacera nocturna, estic rumiant un canvi radical en la meva estratègia d’atrapar la fura. És una aposta ambiciosa i molt ofensiva. Hem d’anar per feina. Això sí, per no caure en el possible sotrac de les carbasses contínues, també m’he guardat un as a la màniga. M’explico:

Es tracta d’acostar-se a la típica noia que està boníssima i que, evidentment, mai s’ha fixat en tu (o no s’hi ha fixat positivament) i dir-li: “Nena, tu i jo, avui, acabem al llit”.

Després d’aquesta sobtada i esverada entrada en escena, la cosa pot derivar cap a dos finals ben diferents. Un (molt improbable) és que la noia et segueixi el joc i que acabi saltant la sorpresa: te l’has lligat!

L’opció més realista i versemblant, però, és que la noia -després de la teva frase memorable- et miri amb menyspreu infinit i et digui: “mira nen, a mi se’m follaràs la setmana dels tres dijous”.

Si reps aquesta previsible resposta, no pots deixar-te caure ni perdre els estreps. Has de deixar clar que ella pot estar molt bona, però que per xulu i ben parit, tu.

Per aclarir aquest punt, es tractaria de dir-li: “Xe! Afluixa. Jo només t’he dit que aquesta nit l’acabarem al llit … però cadascú al seu!”.

Com que dubto molt de les meves possibilitats d’èxit fent ús d’aquesta estratègia tan directe, us convido a utilitzar-la. A veure si teniu sort. Si sou tan afortunats, reivindico -com a petita recompensa per ser l’autor intel·lectual de “l’intentona”- el meu dret a fer ús (en les vostres conquestes) d’un dels nostres costums més antics: el dret a cuixa.

Per acabar, només queda decidir quina secció del bloc ha d’acollir aquest escrit: és ben veritat que ens fem grans, però tampoc seria el tema. I sí que l’hàbitat més adient per intentar-ho és el bar, però dir-ne política de bar… Ben mirat, la cosa dóna per moltes batalletes (històries), però finalment em decideixo per la categoria de “general”. Clar que sí, això s’ha d’intentar a La General.

Sergi