Per què recordem poemes, llistes i telèfons totalment inútils i som incapaços de recordar el nostre grup sanguini, la matrícula del cotxe o el nom de la persona que ens acaben de presentar? Això ho deia la Bibiana Ballbé el divendres 11 d’abril a l’Avui, a l’article titulat Pito, pito, colorito.
La generació anterior a la nostra és aquella que se sap la lista de los Reyes Godos, les preposicions “a, ante, bajo…” i els companys del batalló de la mili. A la nostra generació no li sé trobar un denominador comú.
Personalment, la meva memòria no falla a l’hora de recordar l’arrel quadrada de 2 i de 3 amb 8 decimals. És molt pràctic: si algú et para pel carrer i t’ho demana no has de treure la calculadora. Per què guardem espai del nostre disc dur amb informació inútil i no recordem coses bàsiques de la rutina diària? Segur que corre algú per aquí que se sap l’Aserejé o el Mairají de memòria. O la davantera del Barça de les 5 copes. O coses encara molt més estranyes.
Xavi Ballbé
Pensant en la Bibiana, m’ ha marxat de la memòria el que volia escriure.
Jo em sé les preposicions en castellà gràcies a una cançó dels Usaraks.
Això és cultura musical, collons!!
Tal com diria el Guillem: “Antes, quan hi havia el Pepito Feixuc”, això no passava. Jo em sé la primer columna de la Taula dels Elements:
LITI
SODI
POTASSI
RUBIDI
CESSI
CALCI
Malalt? “Almeja!” Bon dia, president!
Gairebé tota la meva memòria desaprofitada la tinc guardada a la carpeta FUTBOL (amb les subcarpetes de resultats, jugadors, equips estranys, carrera futbolística pròpia, etc.), però també conservo algunes coses de l’etapa ESO que ja em diràs de què em serveixen: H2 SO4 (àcid sulfúric?), CH4 (metà), NH3 (amoníac).
Respecte la meva super carpeta futbol, no sé què pensar. A vegades, diria que sí al “desea borrarlo todo”, però, després dels moments de feblesa, em reafirmo i proclamo que no. La memòria futbolística és patrimoni oral i immaterial i ens ha regalat molts moments d’alegria. Que continuï la festa!
Els que hem anat a coles de monges, si ens hi esforcem, també podem recordar moltes pregàries i cançons catòliques que, en el nostre dia a dia, resulten clarament prescindibles.
Ara bé, són cançonetes que també han alegrat algunes nits de descontrol i combat: “Junts escriurem amb lletres lluminoses la història de la nostra llibertat!” (s’ha de cantar cridant molt, a ple pulmó, amb cara d’estar a disposat a tot).
Perdona Marcel, però en el cas de la taula periòdica em sembla que la memòria et falla una mica. La primer columna és: Hidrogen, Liti, Sodi, Potassi, Rubidi, Cesi i Franci. No t’ho agafis malament que és una crítica constructiva… Hehe.
D’acord, d’acord… quin remei!! collons de Química i de memòria!! El món necessita filòlegs!!
Ja no serveixo ni per fer comentaris. Ja estic a punt per fitxar pel Barça.
Ara em be aquell famos acudit que diu així:
Bibiana.. Ballo bé o no Ballo bé ?
A mi em ve aquell de l’ Eugeni, però no el recordo sencer.
Va d’ un home que va al metge i ha perdut la memòria.
Si algú el troba que el pengi, o si el sap que l’ expliqui.
Lo saben aquel que diu.
-Tenia problemes de memòria però un metge boníssim me’ls ha solucionat. És el doctor… el doctor… com es diu aquella muntanya on hi ha aquella mare de déu negra?
-Montserrat.
-Això! Montserrat, com es diu aquell metge que vam anar?
Coses inútilis? No! serveixen per fer un comentari al bloc…
-La delantera del barça de les cinc copes? “basora, cesar, kubala, moreno i manchón”.
-Què feia el kubala amb la pilota, segons serrat? “la para amb el cap, la baixa amb el pit, l’adorm amb l’esquerra…travessa el mig cap amb l’esfèrica enganxada a la bota. Se’n va del volant, entra a l’àrea gran rifant la pilota; l’amaga amb el cos, l’empeita amb el cul i se’n surt d’esperó. I es pixa el central amb un teva-meva amb dedicatòria; i la toca just per posar-la en el camí de la glòria”.
-Logroñés, escrit al revés, és “señor gol”
-El principi d’Arquímedes: “tot cos que es submergeix a un líquid experimenta una empenta d’abaix cap a dalt que iguala el pes del volum del líquid desplaçat”
-Quant val un euro? 166,386 peles
-Quants gols diu que ha marcat Romàrio? 1002
-Quant és una unça? 33,3 gramns
I ja m’he estressat de tant recordar
El nom d’un company d’estudis del meu pare: Francisco Javier Unzetabarrenetxea Zumalacarregui. I no és conya!!
Avui, la noia de la foto -dolça Bibiana- ha tornat a escriure: oju, que estem parlant d’una senyoreta encisadora. Una conquesta complicadíssima.
Els que hi entenen diuen que -a l’hora de lligar- hi ha dos tipus de dones: les que volen que les facin sentir intel·ligents (perquè de guapes ja en són) i les que, sent intel·ligents, volen sentir-se guapes.
Com a casos especials hi ha les noies que són guapíssimes i molt intel·ligents. Aleshores, no hi ha res a fer. Ella fa i desfà.
La Bibiana sembla d’aquestes noies “hors catégorie”, que dirien els francesos. Llegiu l’article d’avui: http://paper.avui.cat/article/serveisioci/123423/manual/damor.html
Si no us voleu posar molt nerviosos, no llegiu el primer fragment.
Abans d’ estrenar secció (si és que l’ estreno mai), us posaré aquesta petita joia, on la memòria hi te un petit paper.
Per cert, la cançó és de Daft Punk.
Tribut a l’hermana Pilar.
“Sujeto: de quién o de que cosa el predicado dice algo”
“Predicado: es lo que se dice del sujeto”
Esto ya tendría que estar sabido!
A mi el que em fa ràbia són els anuncis de la ràdio. Sempre que vaig amb cotxe acabo cantant. El meu top són:
– Grupassa (molt millor quan no tallen i es pot sentir el solo de guitarra). “el millor servei, el trobarà a grupassa…”
– Qualsevol de cacaolat, l’últim està bé. ” per esmorzar cacaolat – cacaolat natural!”
– Sasi. ” Si vol vendre vostè, el seu pis al comtat,…”
– Segestion. ” es la solució!”
- “Albert Disseny, al cor de Cataluuuunya”
- “Si vols comprar un piiiis, siii vols compraaar un piiiiiis…”
Collons de Ballbè… amb el primer paràgraf ja m’estava posant “morcillón”. Escalfabraguetes!!
Tinc un amic andorrà que un dia, en un forn, li deixa anar a la fornera (una noia joveneta i pulcra):
- Tu ets una bona escalfa baguettes (ho va dir tan ràpid que la tia va flipar!) i jo, rient com un desgraciat. Era de lletres, of course.
Si no recordo malament:
Esic més ensopit que aquell noi tan avorrit,
i m’ estic posant nerviós perquè tinc el gelat fós.
Avui lliçó de matemàtiques:
-”Suma per diferència, diferència de quadrats”
I per resoldre integrals, res millor que la frase “Un Día Vi Una Vaca Vestida De Uniforme”
La Bibiana també vol escriure en aquest bloc. Avui ens parla de la generació 1978: http://paper.avui.cat/article/serveisioci/124257/generacio/jo.html
Del seu article (amb dedicatòria final) destacaria aquest paràgraf:
“Avui fer 30 anys no és sinònim de res. S’hi pot arribar de mil maneres diferents. I a la vegada. Un dia et lleves i penses que finalment t’has centrat. L’endemà, et mires al mirall i hi veus a un barrut irresponsable. Un dia decideixes que el que t’interessa és l’estabilitat. L’endemà ho deixaries tot per anar a fer la volta al món amb motxilla i xiruques. Un dia vols parella, i l’altre res que s’hi assembli. Ni tan sols un gos. Un dia t’agraden els homes. I l’altre penses que potser les dones. Segurament, tot això passa perquè costa deixar escapar l’adolescència. Aquell refugi tan còmode, sense responsabilitats, obligacions ni compromisos però amb tot tipus de drets i privilegis. Sigui com sigui, l’únic que és clar és que els nascuts el 78, com en Teo, aquest any en fan 30″.
Mill, treu el talonari i anem-la a veure. L’hem de fitxar immediatament per la secció del divendres. Aquesta noia s’ha equivocat escrivint a l’Avui. El seu lloc és al bloc de La Granja.
Que algú fundi el Club de Fans de la Bibiana: http://paper.avui.cat/article/serveisioci/125075/gols/sexe.html
A la mateixa pàgina de l’Avui hi ha un escrit del Sostres que comença així:
“Tots som andorrans. La llengua oficial és el català, no hi ha dret de vaga ni de manifestar-se. Per això és un país tan net, tan saludable. Perquè no hi ha espanyols i els comunistes tenen prohibits els seus penosos espectacles.”
http://paper.avui.cat/article/serveisioci/125077/la/meva/andorra.html
yo buscu cançons religioses per una merda de treball…T_T
algu em pot dir on ni an?? :’(
T______T
Ets bastant enigmàtic, tiu.
Els mamats del bar hem acabat n vegades la nit cantant cançons ultracatòliques apreses durant la infància en diverses escoles cristianes.
Una de les més celebrades (pel seu to revolucionari) sempre ha estat:
Junts escriurem amb lletres lluminoses
la història de la nostra llibertat.
I Junts veurem brillar sobre la terra
la llum per tots els oprimits.
Un poble s’ha aixecat per cridar justícia,
un poble s’ha aixecat per viure dempeus!
Junts escriurem…
No sé si et serveix, però al Parce li agrada molt cantar-la amb la veu tensada al màxim, Voll Damm en mà i puny enlaire.
T___T