Passeu, passeu
19 04 2008Ja el tenim a tocar. Aviat serà un més de nosaltres. Un altre berguedà. Donem-li la benvinguda: passi, passi senyor ós, faci com si fos a casa seva. Vostè ha de regnar les nostres muntanyes i boscos.
Sí, sí, no m’he tornat boig. Només he llegit el Regió 7 d’avui: diu que s’han trobat rastres del pas de l’ós per les comarques veïnes de l’Alt Urgell i la Cerdanya. Molt aviat trepitjarà terra berguedana. Feu-hi una ullada i ho veureu.
Dos segles després, l’ós tornarà a ser el rei dels països berguedans. Dic 200 anys perquè l’últim testimoni que s’ha trobat, de moment, de l’observació d’un ós al Berguedà data de l’any 1801. Va ser un home que, sortint de casa seva (a Peguera), va veure un gran ós. Des de llavors, aquest majestuós animal ha desaparegut de la vida berguedana.
L’ós, però, havia sigut un animal molt abundant a la nostra comarca. En els segles medievals, l’ós era present a gairebé totes les zones boscoses dels Països Catalans (des de la Catalunya Nord fins al Maestrat) i n’hi havia moltíssims a les comarques pirinenques.
Entre els segles XVI i XVIII, la població d’óssos va disminuir molt. A finals del segle XVIII, ja només se’n veien a les zones més despoblades i muntanyoses de Catalunya. Tanmateix, segons un testimoni de l’any 1766, un capellà de Bagà d’aleshores assegurava haver matat encara, ell sol, a 20 óssos.
A mitjan segle XIX, ja no hi ha rastres d´aquest animal al Berguedà. El senyor dels Pirineus (a la Vall Ferrera en diuen “La senyora”) quedava restringit a la Val d’Aran, Alta Ribagorça, Pallars Sobirà i Andorra. Fins a mitjan segle XX, se segueixen veient i caçant óssos a aquestes comarques. En els últims 50 anys, l’ós català (són catalans tots els óssos que viuen i mengen a Catalunya) s’ha debatut entre l’extinció i la repoblació.
Avui, potser ja torna a passejar per les muntanyes berguedanes del Cadí. Potser ja ha observat de lluny, o més a prop, els nostres pobles de Gòsol, Saldes, Gisclareny, Vallcebre o Castellar de n’Hug. O potser encara no, però un dia d’aquests ho farà. Molt aviat, serem terra d’óssos. Siguem educats, tractem bé les senyores.
Sergi
Jo em pensava que el darrer especímen d’ós era el Saña, que “jo sí que tinc pèl al pit i m’agraden les senyores”.
Si els EUA tenen l’ós Yogui, quin nom li hauríem de posar a l’ós català? Jo proposo el meu: “Estoig”.
Qui estigui interessat en el tema ós, pot consultar un llibre -”L’ós del Pirineu, crònica d’un extermini”, escrit per Eugeni Casanova- molt interessant. Hi trobareu moltíssima informació, fotos molt interessants (caçadors d’óssos catalans ensenyant els seus trofeus) i algunes curiositats: es veu que també existeixen els óssos bruns albins. Alguns testimonis del segle XX diuen haver vist óssos blancs al Pirineu i, evidentment, no eren óssos polars.
Sí, d’ albins n’ hi ha.
Ja fa algun dia vaig veure un reportatge d’ óssos negres albins. El que no sé és si n’ hi ha de bruns. Suposo que per la mateixa regla de tres, deu o devia haver- n’ hi, si més no quan n’ hi havia tants com s’ explica.
Per cert, a la granja també n’ hi ve algun de tan en tan d’ albí.