Ja el tenim a tocar. Aviat serà un més de nosaltres. Un altre berguedà. Donem-li la benvinguda: passi, passi senyor ós, faci com si fos a casa seva. Vostè ha de regnar les nostres muntanyes i boscos.
Sí, sí, no m’he tornat boig. Només he llegit el Regió 7 d’avui: diu que s’han trobat rastres del pas de l’ós per les comarques veïnes de l’Alt Urgell i la Cerdanya. Molt aviat trepitjarà terra berguedana. Feu-hi una ullada i ho veureu.
Dos segles després, l’ós tornarà a ser el rei dels països berguedans. Dic 200 anys perquè l’últim testimoni que s’ha trobat, de moment, de l’observació d’un ós al Berguedà data de l’any 1801. Va ser un home que, sortint de casa seva (a Peguera), va veure un gran ós. Des de llavors, aquest majestuós animal ha desaparegut de la vida berguedana.
L’ós, però, havia sigut un animal molt abundant a la nostra comarca. En els segles medievals, l’ós era present a gairebé totes les zones boscoses dels Països Catalans (des de la Catalunya Nord fins al Maestrat) i n’hi havia moltíssims a les comarques pirinenques.
Entre els segles XVI i XVIII, la població d’óssos va disminuir molt. A finals del segle XVIII, ja només se’n veien a les zones més despoblades i muntanyoses de Catalunya. Tanmateix, segons un testimoni de l’any 1766, un capellà de Bagà d’aleshores assegurava haver matat encara, ell sol, a 20 óssos.
A mitjan segle XIX, ja no hi ha rastres d´aquest animal al Berguedà. El senyor dels Pirineus (a la Vall Ferrera en diuen “La senyora”) quedava restringit a la Val d’Aran, Alta Ribagorça, Pallars Sobirà i Andorra. Fins a mitjan segle XX, se segueixen veient i caçant óssos a aquestes comarques. En els últims 50 anys, l’ós català (són catalans tots els óssos que viuen i mengen a Catalunya) s’ha debatut entre l’extinció i la repoblació.
Avui, potser ja torna a passejar per les muntanyes berguedanes del Cadí. Potser ja ha observat de lluny, o més a prop, els nostres pobles de Gòsol, Saldes, Gisclareny, Vallcebre o Castellar de n’Hug. O potser encara no, però un dia d’aquests ho farà. Molt aviat, serem terra d’óssos. Siguem educats, tractem bé les senyores.
Sergi
Jo em pensava que el darrer especímen d’ós era el Saña, que “jo sí que tinc pèl al pit i m’agraden les senyores”.
Si els EUA tenen l’ós Yogui, quin nom li hauríem de posar a l’ós català? Jo proposo el meu: “Estoig”.
Qui estigui interessat en el tema ós, pot consultar un llibre -”L’ós del Pirineu, crònica d’un extermini”, escrit per Eugeni Casanova- molt interessant. Hi trobareu moltíssima informació, fotos molt interessants (caçadors d’óssos catalans ensenyant els seus trofeus) i algunes curiositats: es veu que també existeixen els óssos bruns albins. Alguns testimonis del segle XX diuen haver vist óssos blancs al Pirineu i, evidentment, no eren óssos polars.
Sí, d’ albins n’ hi ha.
Ja fa algun dia vaig veure un reportatge d’ óssos negres albins. El que no sé és si n’ hi ha de bruns. Suposo que per la mateixa regla de tres, deu o devia haver- n’ hi, si més no quan n’ hi havia tants com s’ explica.
Per cert, a la granja també n’ hi ve algun de tan en tan d’ albí.
Acabo de sentir per la ràdio que han vist -o trobat rastre, no ho sé segur- una óssa i dos cadells a l’Alt Urgell, a la cara nord del Cadí. Ja vénen, ja són aquí, passeu, passeu.
Espero equivocar-me, però als óssos del Pirineu català els queden quatre “telediarios”. Avui, un caçador ha patit una esgarrapadeta d’un petit osset aranès i suposo que, demà mateix, 3.000 caçadors vinguts de tot Catalunya organitzaran una batuda per eliminar de la Val d’Aran tot allò que s’assembli, ni que només sigui una mica, a un ós. No deixaran sencers ni els ossets de peluix.
Amb aquest panorama, company germà Aleix, si us plau, els propers dies no t’acostis a l’Aran. Si un caçador et veu trepar pels boscos amb el teu aspecte de Guifré el Pelós, seràs pell.
Més informació i comentaris del tema ós a http://www.avui.cat/article/tec_ciencia/44385/sindic/daran/exigeix/retirar/set/ossos/hi/ha/pirineu.html
Què trist!
Cada vegada tinc menys confiança amb la espècie humana… Aviat eliminarem les abelles perquè ens piquen, les ortigues, les orugues, les meduses…
Quants atacs de gos “domèstic” hi ha al mes a Cataluny? Demanem-ne l’extinció…
Si us interessa el tema ÓS: http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3056544
Ui sí, quina por els óssos. El bosc n’està ple. Avui n’he vist tres. I grossos. A tomar pel sac. No és dels óssos que s’ha de tenir por, és dels gossos.
Fa poca estona, em pensava que deixaria aquest món. Estava tan tranquil i content als plans de Corbera quan, de sobte, de darrere uns pins ha sortit un gos monstruós. No he pogut fer res més que cridar NOOOOOO! Un doble no: un NO que volia dir no vull morir, si us plau, necessito un miracle i de pressa, i un altre NO de dir, collons, aquesta mort no. No vull morir devorat per un gos. Quin turment i quina pena. Si he de morir descarnat, almenys ser víctima d’un ós o d’un llop. Seria un final més prestigiós.
Després de cridar NOOOO!, ben ràpid, he agafat el roc més gros de la meva vida. Com a mínim pesava 3kg. Era el moment decisiu. El gos estava venint cap a mi, cada cop més a prop. No podia fallar. Era un duel a mort. L’objectiu era clar: aquella pedrota, convertida en sant roc, havia d’esclafar el cap del putu gos. Si fallava, la víctima seria jo.
Per sort, un instant abans de posar a prova la meva punteria, el gossot ha fet marxa enrere. Sí! Gràcies! Volia ajupir-me i besar la terra, però no he tingut temps. Ràpidament ha aparegut un altre gos. Una mena de gos d’atura. Això ja m’ha semblat una broma de mal gust: ara em matarà un gos d’atura… No. Li he ensenyat el roc i he continuat endavant el meu camí. Això sí, el roc m’ha acompanyat una bona estona.
Això! Això! Diguem-ho clar: els gossos són el gran perill de la nostra societat. Ja fa temps que ho diem: http://lagranjaberga.wordpress.com/2007/05/10/plagues-del-segle-xxi-els-gossos-i-llurs-amos/
No en tenim prou de suportar-los a les ciutats, que ara han començat a poblar els boscos de Corbera. Haurem d’anar a córrer per aquestes muntanyes amb rocs a les butxaques.
Gossos no!
Els óssos catalans tampoc es volen perdre aquest final de temporada tan distret. Diu que ja s’han despertat: http://paper.avui.cat/article/societat/162823/ossos/es/desperten.html
L’óssa Hvala -que es va fer famosa la tardor passada per haver “atacat” un caçador de l’Aran- ha criat: http://paper.avui.cat/article/societat/163128/laran/confirma/lossa/hvala/ha/tingut/dos/cadells.html
Llarga vida als seus dos ossets; el Jackie i la Nuca catalans.
Tot sembla indicar que a l’AVUI hi ha certa obsessió per l’animal ós. Sense anar més lluny, ahir mateix hi havia una bonica foto d’un Jackie i una Nuca. Això sí, una mica crescudets i follant:
http://paper.avui.cat/societat/detail.php?id=163020