Quan el Barça va guanyar la primera Copa d’Europa, jo encara resava. Ho recordo bastant bé. Tanco els ulls i em veig a mi (aquell 20 de maig de 1992), i al meu germà, sortint al balcó de casa, abans del començament de la pròrroga, fent uns parenostres d’urgència i clemència. Pocs minuts després, xuta Koeman …
Aquest any, per guanyar la nostra 3a Champions, necessitem que l’equip jugui, els 3 partits que queden, al 120% de les seves possibilitats. Però com que els nostres jugadors, aquesta temporada, no en volen gaire, el suplement de 60% de rendiment de cadascun d’ells que ens fa falta, i que ens durà a la gran victòria, em sembla que li haurà de posar Déu.
Sí, sí, ell mateix. Ara bé, per evitar que l’esmentat, a l’últim moment, es faci el ronsu, necessitem moltes pregàries. Com més, millor. Per tant, som-hi tots: Crec en un sol Déu, pare totpoderós, creador del cel i la terra, de totes les coses visibles i invisibles …
No us faci mandra tornar a les vostres pregàries abandonades. Si s’ha de fer, que així sigui. Tot pel Barça. Només Barça.
Sergi
El nostre Touré també creu en la recepta divina: abans-d’ahir, va dir que el què han de fer els seus companys és “resar més” i, a continuació, jugar més bé.
Suposo que el Sylvinho i l’Edmilson hi estan d’acord, però els altres no ho sé pas. El Deco, l’Oleguer i el Gudjohnsen em sembla que practiquen més les pregàries apòcrifes: aquelles que comencem per “macagumdéu…”.
D’això…regalar una rosa per sant jordi serveix com a pregària?
Nomes si la regales a la Mare de Deu! Va que no costa res fer-ho.
I el llibre a qui li regales a L’ esperit sant o a Sant Josep.
,??
El llibre me l’han de regalar a mi…no?
Avui, la premsa esportiva explica que l’Adebayor no va decidir-se a caminar fins a l’edat de 4 anys. I va necessitar l’ajuda d’un miracle per aconseguir-ho.
Algunes versions diuen que el miracle fou obra de Déu. Altres, en canvi, parlen de la màgia del futbol com a responsable directe dels primers passos de l’actual golejador de l’Arsenal.
Si voleu més informació del miracle de l’Abedayor, a l’Sport ho expliquen així: http://www.sport.es/default.asp?idpublicacio_PK=44&idioma=CAS&idnoticia_PK=584040&idseccio_PK=806
Si necessiteu una segona crònica del tema per extreure’n les vostres pròpies conclusions http://www.as.com/futbol/articulo/adebayor-soy-milagro/dasftb/20090203dasdasftb_44/Tes
I aquest Adebayor era el tiu que havíem de fitxar per 30 milions d’euros? Va, home, va!!
Després de provar-ho de totes les maneres possibles (4-4-2, 4-2-3-1, amb Tamudo o sense, a lo vamos vamos…), al Pochettino ja no li queda cap més arma futbolística per salvar l’Espanyol del descens. Per no caure en el desànim total, però, ha decidit fer ús d’un costum molt antic: agenollar-se davant de Déu i implorar la seva ajuda.
Avui, l’entrenador de l’Espanyol ha anat a Montserrat en processó (una processó modesta; ell i tres persones més) per demanar a la Moreneta que faci ús dels seus poders, i la seva bondat, per treure l’Espanyol de les posicions de descens.
L’argentí potser ha demanat consell al Baltasar, aquell conseller de la Generalitat que, ara deu fer un any, sol·licità a la Moreneta que, si tenia una estona, salvés a Catalunya (i a la seva butaca) del desastre de la sequera. Ell que és tan descregut i “d’esquerres” no trobà altra sortida que, amb la boca petita, fer el mateix que, segles enrere, ja feien els pagesos i la gent de missa: organitzar “rogatives” a la mare de Déu per aconseguir fer ploure. Aferrant-se a la fe perduda com a última esperança, el conseller se sortí amb la seva: un dia començà a ploure i ho continuà fent fins que els pantans del país quedaren ben plens.
Si l’Espanyol s’acaba salvant, em veuré obligat a pensar que la Moreneta (tu també?) és sociata i espanyolista.
Avui fa un any, estàvem molt nerviosos. L’emoció prèvia al dia de Sant Jordi? Sí… però no. El neguit no era quin llibre comprar o on anar a comprar les roses. Els nervis ens venien d’una altra banda: el dia de Sant Jordi de l’any passat coincidí amb el Barça-Manchester, partit d’anada de les semifinals de la Champions. Aleshores, no confiàvem gaire en el nostru equip, ens feia por que el United ens humiliés i, buscant solucions, vam contemplar la possibilitat de recuperar les pregàries mig oblidades per, amb l’ajuda divina, poder veure fet realitat el dimecres de Patum+final de Champions. Com recordareu, 0 a 0 a l’anada i, a la tornada, “despeje” defectuós del Zambrotta, xuta Scholes, Konu Valdés i “a tomar por culo”, que diria aquell.
Aquest any, de moment, a Déu l’hem pogut deixar tranquil. Anem líders, podem guanyar-ho tot i juguem molt bé… però si avui no guanyem -i el Madrid continua sumant de tres en tres per lo civil (barraques Higuaín) o lo criminal (Pepe)-, potser sí que haurem de començar a reclamar l’ajuda de l’autèntic jugador número 12.
Es confirma que la Moreneta és sociata i de l’Espanyol. Fa un any, el Baltasar (conseller de Medi Ambient del tripartit sociata) va demanar ajuda a la Moreneta en forma de pluja, i va ploure. Fa pocs mesos, quan semblava que a l’Espanyol no el salvaria ni Déu, uns quants espanyolistes van pujar a Montserrat per agenollar-se davant la Verge… i han acabat desens de la Lliga.
Si voleu veure el Luis García i el De la Peña anant a donar les gràcies a la Moreneta, http://esports.e-noticies.cat/pochettino-dona-les-gracies-a-la-moreneta-29802.html