Déu hi faci més que l’Abidal
22 04 2008Quan el Barça va guanyar la primera Copa d’Europa, jo encara resava. Ho recordo bastant bé. Tanco els ulls i em veig a mi (aquell 20 de maig de 1992), i al meu germà, sortint al balcó de casa, abans del començament de la pròrroga, fent uns parenostres d’urgència i clemència. Pocs minuts després, xuta Koeman …
Aquest any, per guanyar la nostra 3a Champions, necessitem que l’equip jugui, els 3 partits que queden, al 120% de les seves possibilitats. Però com que els nostres jugadors, aquesta temporada, no en volen gaire, el suplement de 60% de rendiment de cadascun d’ells que ens fa falta, i que ens durà a la gran victòria, em sembla que li haurà de posar Déu.
Sí, sí, ell mateix. Ara bé, per evitar que l’esmentat, a l’últim moment, es faci el ronsu, necessitem moltes pregàries. Com més, millor. Per tant, som-hi tots: Crec en un sol Déu, pare totpoderós, creador del cel i la terra, de totes les coses visibles i invisibles …
No us faci mandra tornar a les vostres pregàries abandonades. Si s’ha de fer, que així sigui. Tot pel Barça. Només Barça.
Sergi
El nostre Touré també creu en la recepta divina: abans-d’ahir, va dir que el què han de fer els seus companys és “resar més” i, a continuació, jugar més bé.
Suposo que el Sylvinho i l’Edmilson hi estan d’acord, però els altres no ho sé pas. El Deco, l’Oleguer i el Gudjohnsen em sembla que practiquen més les pregàries apòcrifes: aquelles que comencem per “macagumdéu…”.
D’això…regalar una rosa per sant jordi serveix com a pregària?
Nomes si la regales a la Mare de Deu! Va que no costa res fer-ho.
I el llibre a qui li regales a L’ esperit sant o a Sant Josep.
,??
El llibre me l’han de regalar a mi…no?