Dissabte 26 d’abril, a les 8 del vespre pel peiperviu, Deportivolacoruña-Barcelona. Pur tràmit. Que arribi ja dimarts. Quina Lliga tan llarga.
Lliga porrera. Tornen els 3 punts per victòria i 0,5 pel signe.
“¿Por qué Bebeto canta? Porque Mauro Silva”
Xavi Manjarín
Des de fa no sé quan, el món periodístic i institucional va mantenint la dèria de recordar la història -alguns moments i fets puntuals de la història- a base d’efemèrides i aniversaris: fa 500, 200, 100 o 10 anys va passar tal cosa i, de sobte, toca fer-ne memòria per dir que allò que va passar fa tants anys fou molt important en el seu moment i que recordar-ho, avui, ens serveix per bla, bla, bla.
Doncs bé, els berguedans també tenim els nostres moments i espais de memòria: fets i llocs a partir dels quals reconstruir o repassar la nostra història. I com que les efemèrides més celebrades acostumen a ser els centenaris, avui vull fer memòria de dos esdeveniments de la història berguedana que ens fan recular fins l’any 1908.
El 31 d’octubre del 1908, el rei d’Espanya (Alfons XIII, avi de l’actual) va visitar la nostra comarca. A les 11 del matí d’aquell dia de tardor, el rei borbó -dit “El cametes”- va arribar a Puig-reig i va visitar Cal Pons. A l’interior de la fàbrica d’aquesta colònia, el rei va poder veure com un teler teixia un tros de roba on es podia llegir “Viva el rey Alfonso XIII”. Feta aquesta visita, el personatge va visitar altres indrets del Berguedà: Graugés, les mines de Fígols i la fàbrica Asland de La Pobla de Lillet.
Uns mesos abans, l’1d’abril, lluny de les colònies tèxtils del Baix Berguedà, treia el cap un home que va viure a les
antípodes del món dels reis i les fades. Es deia Ramon Vila Capdevila i va néixer i créixer a Peguera, en una casa que avui està en ruïnes. De petit, ell i la seva família van patir un accident tràgic: un incendi els cremà la casa. Degut al foc, una germana del Ramon va morir i ell va patir unes seqüeles -una marca a la cara- de les quals en sorgí el sobrenom que li posà la Guàrdia Civil i que el féu famós arreu de Catalunya: ell era “el Caracremada”, un maqui envoltat de controvèrsies i llegenda que actuà contra l’Espanya franquista fins el dia de la seva mort: el 7 d’agost de 1963, quan fou abatut a trets (a prop de Castellnou de Bages) per la Guàrdia Civil espanyola.
Sergi
Últims comentaris