Que vagin passant el servei de neteja i tothom al carrer. En salvem uns pocs i ho fotem tot potes enlaire
per començar de nou. Fins aquí hem arribat. La paciència culé té un límit. No sé què cal canviar però necessitem una bona remoguda.
Encetem aquí el nostre particular “rajòdrom” per poder “rajar” a tort i a dret. Amb respecte! Això sí.
Xavi Zambrotta
Per anar bé (per ser un xic més feliços), el partit d’aquest superdimarts no l’hauríem de perdre. Tanmateix, hem de ser realistes: possiblement quedarem eliminats. Si és així, però, no cal que ens hi encaparrem gaire. La desfeta tindrà dues conseqüències positives: gaudirem d’un dimecres de Patum com cal (sense necessitat de debats existencials: Barça o Patum) i, des de ja, els diaris esportius, i les nostres tertúlies, podran començar a funcionar a tota màquina.
Molt possiblement, a les 11 de la nit d’aquest dimarts, començarà la festa del futbol: ja podrem garlar, apassionadament, sobre quins jugadors fitxar; què fer-ne del Rijkaard (fora o més lluny); discutir si Mourinho, Laudrup o el Pep; reflexionar entorn del 4-3-3, el 4-4-2 o el sistema Parce (5-4-1, amb laterals defensius i mitjos de contenció per totes bandes); i, finalment, decidir quin càstig imposar a les ovelles negres (Márquez, Edmilson, Abidal, Thuram i Henry: traspàs, llibertat condicional i amb càrrecs o afusellament sense judici).
Aquest dimarts de Champions poden passar unes quantes coses, però, ben mirat, si quedem eliminats no podrem dir que hem perdut un partit que no es podia perdre. Sent on som, estan com estem i jugant contra qui juguem, la derrota és possible i força versemblant. Si la desgràcia es fa realitat, no ens sorprendrà. En canvi, la història del futbol ha viscut partits (importants) que han finalitzat amb resultats molt inesperats.
Últims comentaris