Llegir per oblidar, aprendre, descansar, enriquir-se…

Quan anava a la universitat (a l’Autònoma), tenia el costum, havent dinat, d’anar a donar el volt a la botiga Abacus que hi ha a la Plaça Cívica (dita cínica pels elements de més radicalitat ideològica, espiritual o estètica) del campus de Bellaterra.

Entrava a la botiga i, primer de tot, em dirigia a la taula de novetats. A continuació, me n’anava cap a la secció dels llibres d’història i, si no en tenia prou, m’acostava a Filosofia, Ciències Polítiques/Sociologia i Literatura (en català).

Passejava, fullejava llibres (fins i tot m’assentava a terra: no estava mal vist) i anava elaborant, mentalment, una llarguíssima llista de llibres que havia de comprar-me o llegir obligatòriament, per autoimposició. Evidentment, uns quants anys després, la gran majoria d’aquells llibres d’urgent lectura no me’ls he llegit i de molts no en recordo el títol ni l’autor.