Presentació d’onsortir.cat

Avui és el dia. Després de mesos de feina de cinc grangers, el projecte onsortir.cat veu la llum.

Un portal del turisme, l’oci i la cultura del nostre país. Amb il·lusió, es posa a la xarxa esperant que esdevingui una eina útil per a tothom qui li agrada viure la nostra terra dia a dia, poble a poble. La presentació serà a les 19:30 al restaurant Terra Dolça de Sant Cugat del Vallès. Per què a Sant Cugat? Doncs perquè és una presentació a nivell nacional i el Terra Dolça és un dels establiments que ha participat en la fase de proves del projecte.

No cal dir que hi esteu convidats. A la presentació i a donar un tomb per onsortir. Oh benvinguts, passeu, passeu. Els primers dies pot ser que encara sorgeixin alguns errors però s’aniran solucionant i millorant. No serà per falta d’idees. Podeu anar seguint l’evolució dels projectes al bloc de La Maixerina, l’empresa responsable de tota aquesta moguda.

Entre moltes aplicacions, onsortir.cat també compta amb una televisió en directe per Internet. La gran estrena serà la retransmissió de la Patum, que es podrà veure al minut a tot el món. Aquí i a la Xina, que diria aquell. (Per què encara no s’havia inventat quan molts de nosaltres féiem vida d’estudiant lluny de Berga?) Per anar fent proves, avui també podeu veure la presentació d’onsortir.cat en directe clicant aquí.

Xavi Onsortir

Això serà una festa!

Fa uns dies comentàvem que aviat, molt aviat, algú dirà que ha vist un ós als Països Berguedans. Ahir, el Regió 7 ens aportava noves informacions referents a l’actualitat de la fauna salvatge del nostre entorn: a la Cerdanya diuen que ja veuen els llops des de casa i asseguren haver vist, també, un altre magnífic animal que donàvem per extingit a les nostres contrades: el linx.

Em reafirmo en el què ja vaig dir: passeu, passeu, que això serà una festa. De moment, per posar ordre, i adonar-nos dels animalots que tenim molt a prop, us avanço l’onze d’or de la fauna berguedana 2008-2009.

Si els russos van tenir, fa molts anys, una Aranya Negra de porter, nosaltres, protegint els tres pals, hi tindrem el nostre ocell més emblemàtic: el picot negre.

A la defensa, quatre bèsties. De central marcador, una paparra contundent que marqui terreny i no dubti a utilitzar la violència en cas de necessitat: el cérvol amb banyes. Els laterals -digue’m quins laterals tens i et diré a què jugues- seran per les nostres gaseles: el cabirol i l’isard. I de lliure, posant ordre (fent de Baresi), el teixó, un jugador lentot però molt sobri.

Al mig del camp, a la posició del Touré, per escombrar-ho tot i destrossar el mitja-punta rival, hi posarem el porc senglar. D’interiors, aportant criteri, distribució, elegància, remat i nervi, els germans linx: l’ibèric i el boreal.

I a davant, una tripleta demolidora. Als dos extrems, el senyor llop (que rep el nom futbolístic de canis lupus) i, a l’altre cantó, un jugador que vola per la banda i desequilibra la defensa contrària: el trencalòs, també dit quebrentahuesos. Per últim, a la posició del 9, rematant, assistint i mossegant, la joia de la corona (intransferible): l’ós bru català.

Si seguim amb aquest ritme de retorn d’animals salvatges als nostres boscos, no descarto que, un dia d’aquests, pujant a la Figuerassa, acabi veient mamuts, lleons de les cavernes, rens o rinoceronts. Evidentment, si em passa això, no tornaré mai més al bosc. Acollonit, no em mouré més del nostre refugi que en diuen bar.

Sergi