Això serà una festa!
6 05 2008Fa uns dies comentàvem que aviat, molt aviat, algú dirà que ha vist un ós als Països Berguedans. Ahir, el Regió 7 ens aportava noves informacions referents a l’actualitat de la fauna salvatge del nostre entorn: a la Cerdanya diuen que ja veuen els llops des de casa i asseguren haver vist, també, un altre magnífic animal que donàvem per extingit a les nostres contrades: el linx.
Em reafirmo en el què ja vaig dir: passeu, passeu, que això serà una festa. De moment, per posar ordre, i adonar-nos dels animalots que tenim molt a prop, us avanço l’onze d’or de la fauna berguedana 2008-2009.
Si els russos van tenir, fa molts anys, una Aranya Negra de porter, nosaltres, protegint els tres pals, hi tindrem el nostre ocell més emblemàtic: el picot negre.
A la defensa, quatre bèsties. De central marcador, una paparra contundent que marqui terreny i no dubti a utilitzar la violència en cas de necessitat: el cérvol amb banyes. Els laterals -digue’m quins laterals tens i et diré a què jugues- seran per les nostres gaseles: el cabirol i l’isard. I de lliure, posant ordre (fent de Baresi), el teixó, un jugador lentot però molt sobri.
Al mig del camp, a la posició del Touré, per escombrar-ho tot i destrossar el mitja-punta rival, hi posarem el porc senglar. D’interiors, aportant criteri, distribució, elegància, remat i nervi, els germans linx: l’ibèric i el boreal.
I a davant, una tripleta demolidora. Als dos extrems, el senyor llop (que rep el nom futbolístic de canis lupus) i, a l’altre cantó, un jugador que vola per la banda i desequilibra la defensa contrària: el trencalòs, també dit quebrentahuesos. Per últim, a la posició del 9, rematant, assistint i mossegant, la joia de la corona (intransferible): l’ós bru català.
Si seguim amb aquest ritme de retorn d’animals salvatges als nostres boscos, no descarto que, un dia d’aquests, pujant a la Figuerassa, acabi veient mamuts, lleons de les cavernes, rens o rinoceronts. Evidentment, si em passa això, no tornaré mai més al bosc. Acollonit, no em mouré més del nostre refugi que en diuen bar.
Sergi
I encara tindrem a la banqueta el porter suplent: Gall fer, de mitja punta el voltor comú (últimament hi ha una colònia estable pels cingles de Queralt que es deixen veure molt sovint, algun també es deixa veure de nits al bar), i d’organitzador el gran Duc.
Com més serem més riurem!!
Aquesta és una notícia molt bona, peró aquests animals salvatges i emblemàtics necessiten més que mai que la gent els respecti, per aixó, m’agraderia fer una crida cap a la preservació, conservació i protecció dels animals salvatges i dels nostres boscos, perquè aquests animals hi tenen que ser pel bé de la flora i de la fauna, o sigui, hi tenen que ser pel bé dels boscos i de la natura en general.
Aquesta crida la faig perquè continuen apareixen furtius a la nostre comarca i aixó sí que és una noticia dolenta, trista i detestable.
De caçadors ni té que haver (només faltaria) ja que també és bo per la fauna, peró sempre i quan es respectin “les regles del joc”, perquè sinó representa (per mi), un crim cap a la fauna i per tant cap a la natura en general.
I torraxic ja veig (en la política no ho sé) que els arbres si que et deixen veure el bosc.
El Burru Català també el deixaran jugar a aquest equip o estarà al filial, entrentant-se a “la Masia” de Fuïves?
Per garantir l’equilibri de l’equip s’haurien d’acceptar simpàtics invertebrats que no surtin gaire de farra a la nostra plantila de bestioles comarcals. El centpeus té un bon joc de cames i els pregadeus pot oferir garanties com a porter suplent de luxe i fer augmentar la competència.
Si teniu sentiments o acabeu de fer un bon àpat no ho mireu. Kiku, tu no tindràs cap problema.
http://ie.youtube.com/watch?v=iOaHix9hoOU&feature=related
http://ie.youtube.com/watch?v=xqWwkl9Y5sM&feature=use
Aquests japos són uns gamberros.
No sé com ho veieu, però l’analogia porta clarament a pensar que el burru és l’Oleguer. Un altre exjugador de futbol.
Ja sé que la tradició provinent dels contes centreuropeus i l’animació ianqui fa que la canalla només tingui ulls pels grans mamífers de latituds mitjanes (esteu parlant d’ossos, cabrotes i felins, bàsicament), però dins del regne animal tenim a la comarca altres animalons a celebrar.
Ara se m’acuden la truita de riu (de piscifactoria autòctona), el falcó (el seu hàbitat natural són les línies de corrent paral·leles a l’autovia), el grapal o el llangot. També hi ha mosquits fills de puta, escurçons mal parits o sargantanes dels collons.
Si senyor. El grapal, altrament anomenat pels jais com a Galàpat garriguer.
Ens deixem el més dormilega de tots, el Liró.
I un dels que menys dorm i millor no canviar-li cap lletra; La fagina.
A mi, m’agradaria destacar la llúdriga! ja que cada vegada respectem menys els seu hàbitat per anar a fer el “domingueru”
(o també si ho preferiu, per al “canvi climàtic” ja que ultimament esta de moda donar les culpes al mateix fenòmen…)
Ahir a la tarda corrent pels Rasos vaig topar de morros amb un gall fer. Enmig de la intensa boira reposava en una branca tranquil·lament. Quan em va sentir va marxar volant barroerament i fent soroll. El vaig poder observar durant 30 o 40 segons. Magnífic!!
Afegiria a l’alineació animal el tritó pirinenc, l’esquirol i l’eriçó.
M’agradaria recordar que moltes de les espècies que apareixen aquí en aquests comentaris, com el liró, la fagina, el falcó pelegrí, el teixó, el linx, el cèrvol, l’ós bru, el cabirol, el grapal o gripau, el gall fer, el duc, el voltor comú, el trencalòs, el picot negre, la llúdriga, són espècies protegides per llei.
Sobre la llúdriga m’agradaria informar que des del 1993 hi ha engegat el “Projecte Llúdriga” per la reintroducció d’aquesta espècie a les conques fluvials dels rius Muga, Fluvià i en els Aiguamolls de l’Empordà. Gràcies al “Projecte Llúdriga” la seva població ha augmentat a Catalunya en els darrers anys i també gràcies a aquest “Projecte” molts dels seus hàbitats estàn declarats zones de Reserves Naturals Parcials.
Collons quantes tardes mirant TV2….
Canvi d’opinió! Ara mateix surto de casa direcció la Cerdanya. Me’n vaig a perseguir el llop. Es veu que és espanyol. Ens pensàvem que era europeu (la historieta aquella del llop italià que va venir a Catalunya per conèixer noves cultures), però no. Diuen que ve del cantàbric. Més informació a http://www.regio7.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008050700_26_12078__COMARQUES-primers-indicis-apunten-llop-vist-Cerdanya-podria-ibric
Quan l’hagi vençut, baixaré de les muntanyes fins a la terra baixa per cridar: he mort el llop! He mort el llop!
Ui, ui, ui… Veig que tenim una llista molta llarga d’animalots. Això no pot ser. Volem una plantilla curta i competitiva: haurem de donar baixes.
El teixó el fotrem fora, per baix rendiment i apatia. En el seu lloc hi posarem l’urugallu (o gall fer), que és una mica patós i destraler, però ho intenta.
L’eriçó també és molt entranyable. El farem servir de jugador revulsiu. En canvi, no sóc partidari d’introduir voltors al vestuari: generen mal ambient i desconfiança.
Per cert, el tritó pirinenc, l’esquirol i l’eriçó també són espècies protegides per llei.
David, aviat, els que haurem d’estar protegits per llei (per no extingir-nos) serem els catalans (nacionalment catalans). Des que ha arribat la pesta sociata, cada dia som menys. Amb el pal o la pastanaga, aviat ens tindran a tots neutralitzats: votarem sociata i parlarem com ells.
Tens raó, ja que si ens fixem en els resultats de les últimes eleccions generals, han perdut vots partits polítics nacionalistes com CIU o ICV i partits polítics independentistes com ERC, en benefici del PSC.
(faig aquest comentari peró no vull tornar entrar en política perquè no vull que em torneu a insultar).
Us presento el llop de la Cerdanya. El podeu veure a: http://comunitat.regio7.cat/servicios/galeriasMultimedia/index.jsp?pIdPortal=32&pIdGaleria=1967&pIndice=2