El que més m’agrada

De la Patum me n’agraden tantes coses que és impossible decidir què m’agrada més. Així i tot, em llençaré de cap a la piscina buida i provaré d’ enumerar-ne unes quantes sabent, ja d’entrada, que fracassaré en l’intent.

El que més m’agrada de la Patum és que tots els berguedans se sentin tan orgullosos que la festa sigui Patrimoni de la Humanitat quan, en realitat, això no serveix per a res. El que més m’agrada és que tot el poder recaigui sobre un Patronat format i elegit per no sé qui que mana més que tot l’Ajuntament. O que alguns berguedans es queixin dels forasters que vénen a espatllar la festa quan mai no han estat capaços de fer la més mínima autocrítica.

Aquest diumenge passat

Aquest dissabte, mentre fèiem un sopar de companys i companyes de les Carme (collita del 81, classe B), em va arribar el temut missatge: es confirmava que l’endemà, a 2/4 de 10 del matí, estava citat per anar a fer de control de la Marató i la cursa d’alta muntanya de Berga. En veure l’sms, la cosa em va generar més mandra que il·lusió, però m’hi havia compromès.

Missatge llegit i continuava la nit. La ruta de bar en bar es va anar allargant i el rellotge avançava. Eren les 3 i les 4 i jo encara no volia anar a dormir. M’ho estava passant bé. Tanmateix, cada vegada se m’anava fent més present la realitat que s’anava acostant: a 1/4 de 10, el despertador dictaria sentència.