Una Eurocopa menys. Fa quatre dies començàvem, contentets, la nostra eurocopa porrera i la cosa ha acabat fatal: Espanya campiona i Xavi millor jugador. Val més que no en parlem gaire.
Haurem de fer com els suïssos i els austríacs. Tornar a la normalitat des d’avui mateix. Ells ja no hauran de veure els seus carrers ocupats per mamats vestits de vermell, blau, groc o taronja i nosaltres ja no haurem de patir més per si Espanya acaba guanyant l’Eurocopa. Ja l’ha guanyat.
Aquest fet m’ha trastocat els plans (i m’ha tocat els collons). Fa uns dies, tenia pensat fer una mica de balanç, estrictament futbolístic (comentant jugadors, partits, barraques, detalls futbolerus, etc.), d’aquesta Eurocopa 2008, però les coses s’han anat complicant molt. Ningú ha pogut aturar Espanya i així estem: a la defensiva, aguantant com podem.
Aquests dies no es parla de res més: Espanya… què? És nuestra selección? Els hem d’animar perquè hi juguen molts catalans? O, com sempre, hem de desitjar la seva derrota? Personalment, tinc clar a qui donaré suport aquest diumenge: a Alemanya. Per què? Intentaré explicar-me.
Diumenge 29 de juny, a les 20.45 h, final de l’Eurocopa: Alemanya-Espanya
Arriben les semifinals de l’Eurocopa.


Últims comentaris