Fa quatre anys, abans de l’inici de l’Eurocopa de Portugal, els diaris i televisions feien el mateix que estan fent aquests últims dies: dedicar-se a presentar les seleccions participants, els estadis, el calendari, els favorits, els jugadors a seguir, les absències més destacades, etc.
No me’n recordo gaire, però suposo que la majoria de garlaires, fa 4 anys, devien dir que les principals favorites per aquella Eurocopa eren Itàlia, França, Alemanya, Portugal i Anglaterra. A aquestes cinc, els espanyols hi devien afegir la seva “roja”, amb el Raul Bravo de lateral titular. Finalment, però, tots els reportatges i intents d’anàlisi més seriosos se’n van anar a prendre molt pel sac: Grècia va eliminar Espanya, França i la Rep.Txeca i va guanyar l’Eurocopa vencent Portugal a la final.
Com que no volem que això ens torni a passar (que el campió aparegui per sorpresa), els serveis futbolístics del nostru bloc han preparat un informe rigorós per mostrar els principals punts d’interès de la competició i les informacions futboleres bàsiques (de nivell usuari mitjanament flipat).
Per començar, analitzarem els quatre grups que conformen aquesta Eurocopa 2008.
GRUP A: el qualificaria d’interessant. En principi, la selecció més forta és Portugal. Darrere seu, les altres tres seleccions tampoc són coixes: Suïssa no és una gran potència, però juga a casa; Turquia té bons jugadors i fa bona pinta i la República Txeca, aquests últims anys, és sinònim de bon futbol (llàstima que no tindran els seus dos millors jugadors: Rosicky i Nedved).
GRUP B: el menys atractiu de l’Eurocopa. Alemanya és la gran favorita i Croàcia hauria de ser l’altre equip classificat. Polònia justeja bastant i els d’Àustria -malgrat jugar a casa- són una banda. Tant que, fa uns mesos, algunes veus del mateix país van proposar que Àustria no participés -per no fer el ridícul- a la seva pròpia Eurocopa.
GRUP C: Sempre que es fa algun sorteig futbolístic per decidir la lligueta o els grups d’una competició (sigui de seleccions, la Champions o el Torneig d’Avià), el ritual popular i periodístic és designar un grup de la mort: el grup que reuneix més bons equips i en el qual, necessàriament, un favorit ha de quedar eliminat massa aviat.
A vegades, la catalogació de grup de la mort és molt forçada o exagerada. Aquesta vegada no. Holanda, Itàlia, França i Romania configuren un grup de nivell altíssim. Un grup que reuneix els dos finalistes de l’últim Mundial i de la penúltima Eurocopa i, també, una altra selecció excel·lent (Holanda) i una quarta de notable (Romania).
Veient aquest grup, i comparant-lo amb els altres (sobretot el B), queda clar que el tema cap de sèries, en aquesta Eurocopa, no estava gaire ben encarat. Ara ja no s’hi pot fer res i per això, el proper 17 de juny, quan es disputarà l’últim partit de lligueta d’aquest grup, una (o dues) de les seleccions amb més nom futbolístic d’aquesta competició ja hauran fracassat: eliminats i cap a casa.
GRUP D: Els espanyols es miren el seu grup i es pensen que són els grans favorits. Potser sí, però no haurien d’oblidar (o sí, que fotin el què vulguin) que els caps de sèrie no són ells: és Grècia, el vigent campió. Els altres dos integrants del grup són Rússia i Suècia.
Es classificarà Espanya? Tothom diu que sí, però jo penso que les passarà ben putes. I no descarto gens una temible aliança russo-grega-sueca que acabi enfonsant l’Armada invencible. Grècia, Rússia i Suècia no són Àustria o Polònia. Són bons equips. Seleccions que amb les seves armes -i aprofitant els nervis i la tensió (el “cagometro”, que diuen ells) que sol acompanyar la selección- poden aconseguir que el Puyol i el Xavi comencin, ben aviat, les seves merescudes vacances.
Repassats els grups, ara ens hem de mirar els favorits. En aquest punt, destacaria Portugal, Alemanya i França per sobre la resta. Ho sé, m’he descuidat Itàlia. Ho he fet expressament. Per què? No descarto gens que tornin a triomfar, però considero que presenten una selecció de nivell més baix que la de fa dos anys, quan van guanyar el Mundial: jugaran sense Totti, Nesta i Cannavaro (el jugador decisiu de l’últim Mundial) i els davanters no són tan bons com els que sol tenir l’azzurra.
Molt resumidament, em decideixo per les tres seleccions esmentades com a principals favorites pels següents motius: Portugal em sembla que té un equipàs (C.Ronaldo, Deco, Quaresma, R.Carvalho, Pepe, Simao…); Alemanya manté el nivell de l’últim Mundial (on van estar a punt de ser finalistes) i, per últim, França té jugadors excel·lents per triar i remenar. Haurem de veure si el català Raimon Domènec sap treure suc del potencial d’aquesta selecció.
Més enllà de les meves tres favorites, d’aquesta Eurocopa també espero veure’n altres jugadors i detalls futbolístics que ens facin passar una bona estona. Per exemple: tinc ganes de veure jugar Turquia (amb el Nihat menjant-s’ho tot); de Croàcia em fixaré en el tal Modric (diuen que és molt bo i el Tottenham ja l’ha comprat per vinti milions); com sempre, espero bon futbol d’Holanda (de mig camp a enrere em sembla que són més flacs que mai, però a davant tenen pólvora i màgia: Van Persie, Robben, Van Gol, Huntelaar, Kuijt, Van der Vaart); Suècia té davanters molt bons (Ibrahimovic, Elmander i el nostre Larsson) i, per últim, em fa gràcia veure què és capaç de fer la Rússia del Hiddink (si va portar Corea del Sud a semis d’un Mundial, què pot fer amb els russos, que en saben molt més?).
Ja ho veieu, s’acosten dies de futbol, cervesa, bar i tertúlies d’alta volada. Que així sigui.
Sergi
Osti Sergi, m’agradaria afegir-hi algun detall però em sembla que no t’has deixat res. No ho sé…potser veure Mario Gómez (aquest que fa tants gols a la Bundesliga) en una competició com aquesta, i que de Croàcia, a més del Modric, tinc ganes de veure com funcionen com a conjunt perquè fan molt bona pinta.
Una exposició brillant, ara només falta que la pilota comenci a rodar! Ja ho comentarem al bart!
Jo trucava per dir que, al no sentir-me representat i com que no sé mirar-me una competició sense posicionar-me, en aquesta Eurocopa vaig amb Itàlia. Forza azzurri! Tot i les baixes de Nesta, Totti i Cannavaro continuen tenint l’equip més eficaç. Quedarà primera al grup de la mort. Per Rumania no dono ni un duro i França i Holanda es jugaran la segona plaça (probable rival de “la roja” als quarts).
Avui també comença la final de la NBA. N’estic fins a un lloc de sentir a parlar del Gasol i dels Lakers pertot arreu. Jo vaig amb els Celtics! Què passa! L’any passat van ser el 2n pitjor equip de la lliga i fotia pena veure’ls jugar. Amb només un any, amb els fitxatges de Garnett i Allen han revolucionat el seu joc i desitjo que siguin campions.
Una de les distraccions que acompanyen les eurocopes i mundials és repassar, amb ganes de riure, fins on arriba la retòrica i la patètica eufòria (i els laments posteriors) dels mitjans de comunicació espanyols.
Fa 2 anys, per exemple (com recordava un dia el Parce: on ets Pax? Manifesta’t), en portada deien “Vamos a jubilar a Zidane”. I el Zizou ja els hi va explicar. Aquell mateix dia, mentrestant, a través de la ràdio, el Rincón i altres tarats ens desitjaven el pitjor: “quien no lo sienta ( es referien a la “selección”), que se muera”.
A mi em fan molt riure quan estan a punt de ser eliminats. Són moments que s’han d’escoltar per la ràdio: l’eufòria i l’orgull patriòtic es transforma en unes ganes de “rajar” (contra tot) brutals. Se’ls para el cap i comencen a dir atrocitats.
Avui, després d’arribar a Àustria, ja diuen que “el Tirol es español”: http://www.marca.com/edicion/marca/futbol/eurocopa/espana/es/desarrollo/1131931.html
Continuarem atents per identificar les pitjors bestieses que es diran i s’escriuran aquests pròxims dies.
Malgrat que no soc gens partidari de destacar jugadors a nivell individual, crec que l’agent Sergi ha obviat algun elements destacables.
A la República Txeca hi juga el millor porter del món, el Cech. També compten amb el Koller, el killer gegantí i incombustible.
A Turquia trobem un altre porter, aquest infravalorat: el gran Rustu. No sé si compta amb la confiança per ser titular del seu seleccionador. Ja s’ho trobaran.
Suïssa és un bloc molt compacte on sobresurten el davanter Frei i el defensa central Senderos, un patriota que va renunciar a la selecció espanyola.
Els polonesos són una banda, però amb el grup que els ha tocat, si deixen estar el partit amb Alemanya i se centren en Croàcia i Àustria poden donar la campanada. El Smolarek ja l’ha donada aquesta temporada classificant-se amb el Racing de Santander per la UEFA.
Els romanesos semblen destinats a ser carn de canó del seu grup. Però cada punt que puguin sumar servirà per tocar els collons als altres tres equips. Però això dependran de l’experimentat però relativament jove Chivu, de que el cocainòman Mutu no munti cap escàndol i de la inspiració de Marica, que sort per ell que no va anar a l’escola al nostre país.
D’Itàlia és delictiu no mencionar el gran guerriller Gennaro Gattuso, ànima i esperit de l’equip i que no necessita ni presentació.
Els russos tenen com a base el Zenit de Sant Petersburg campió de la UEFA. El màxim golejador Progrebnyak, destinat a fer un hat-trick contra Espanya, se’ls ha lesionat; llàstima. Incomprensiblement el Hiddink no ha seleccionat el Kerzakhov del Sevilla. Els hi queda l’habilidós Arshavin, que no tindrà cap mena de dificultat a trencar les cintures de Marchena, Arbeloa, Juanito i Fernandito Navarro.
Si la vigent campiona Grècia vol repetir èxits, haurà de repetir l’esplèndid 5-4-1 encara que molts equips ja els tenen clissats. Seitaridis i Dellas practicant faltes tàctiques a l’alçada dels genolls de Xavi i Sergio Ramos i els seus millors despejes orientats mentre Charisteas intenta caçar-los per obtenir gols o corners.
Dels suecs el millor acostuma a ser la seva solvència en passar rondes sense fer soroll. De la seva artilleria no s’ha dit res del Wilhemsson que ha contribuit humilment al resorgiment del nou Superdeportivo de La Corunya ni del veterà Ljunberg, un personatge capaç d’anunciar calçotets i de deixar en evidència el millor Oleguer de la història.
Esteu molt però molt malalts de fubol…ja es veu que la gent té temps lliure!
Només un apunt Parce, crec que l’Arshavin si que tindrà algunes dificultats per fer tot això que dius, i no perquè no en sigui capaç, sinó més que res perquè no podrà jugar per sanció.
Van Parce, t’has descuidat fer una anàlisi del perquè la teva selecció moldava no és present a l’Eurocopa.
Molinakis, res de malaltia: se’n diu erudició futbolística. I de temps lliure, encara menys: són moltes hores d’estudi i documentació.
Assumint la funció d’ “ojeador” oficial del partit Portugal-Turquia, ja tinc apuntat el 1r nom (poc conegut) a seguir de l’Eurocopa: Moutinho, el nº10 de Portugal. És molt jove i sembla molt bo. Ben mirat, per ser titular amb Portugal, i fent de mitja-punta, n’has de ser saber una mica.
Després del partit d’ahir, ja val 10 milions més. Suposo que el Barça esperarà un partit més per confirmar que és bo i, a continuació, demanarà preu. Ja us el dic jo: entre 20 i 30 milions.
D’ “ojeador” del Croàcia-Àustria que en faci algú altre. Jo passo. Potser em reincorporaré al sofà per veure el Polònia-Alemanya. Amb els insults que s’han dedicat (molt pitjors que en el conflicte petitburgès-anònim), el partit promet: les entrades a l’alçada del genoll sovintejaran.
Les prediccions del Sergi s’han complert: el Barça demana preu pel Moutinho.
Del partit Alemanya- Polònia té conya que després de tanta polèmica surti el Podolsky (alemany d’origen polac!) i n’enxufi dos!! Quines coses que passen!
Aquest Podolsky es perfila com a màxim golejador.
Queda clar quin és el millor lateral esquerre de l’Eurocopa: Gio Van Bronckorst. Després de deixar-lo marxar per 0€, podríem recomprar-lo per 5 o 10 milions.
L’Sneijder té clàusula de rescissió? Paguem-la. És un jugador Barça. Al nostre mig del camp, faria meravelles (entre d’altres, condemnar el Xavi a l’ostracisme).
Avui, fins i tot l’Engelaar (no l’havia vist mai) i el Boulahrouz semblaven bons. Fitxem-ho tot!
Seguint al Torraxic i aquestes casualitats (polaques-alemanes), mentre en el futbol va passar això, en el circuit de Montreal a la F1 va guanyar un BMW (cotxe alemany) pilotat per Robert Kubica (pilot polonès)…
Quines coses més curioses… Ai vès!!!
Això és un “catxundeu”. L’altre dia, un jugador de Portugal (Raul Meireles: molt desconegut) va sortir 5 minuts i va fer un gol (a porteria buida) i avui el València ja n’ofereix 10 milions.
Aparcant, per un moment, els meus sentiments antiespanyols he de dir que la “selección” té jugadors molt bons: la davantera Torres-Villa és de nivell molt alt i el Silva també és un “jugón”.
A més, com sempre, anant per davant al marcador, el Xavi sembla el millor mig del món i el Puyol torna a ser el “Tarzán”.
Esperem que Itàlia es classifiqui a l’últim moment (com a 2a de grup i injustament) i s’hagi d’enfrontar a Espanya als quarts de final. Com sol passar, els espanyols es consideran favorits i l’azzurra els passarà per sobre (per lo civil o lo criminal).
Aquesta Eurocopa és un descontrol: la davantera dels alemanys està feta de polonesos i un espanyol; el crack de Polònia és brasiler; amb Espanya, l’únic que escolta la Marxa militar amb la mà el cor també és brasiler (el Senna); amb els suïssos no n’hi ha cap de blanc-ros-germànic; els turcs també tenen brasilers; el crack de Suècia és bosni; l’entrenador de França és català i el porter d’Àustria es diu Macho!
Sneijder, Robben, Van Persie i Van Nistelrooy. Quin quartet! Com la toquen. Malauradament, tres d’ells juguen amb el Madrid. Només amb l’Sneijder (quin partidàs contra França) ja em conformaria. Touré, Keita i Sneijder, això sí que seria un mig del camp potent, brillant i triomfant.
El principal debat que envolta l’Eurocopa és aquest: quin és el jugador d’Alemanya amb un cognom més difícil d’escriure i pronunciar correctament? 3 candidats: Mertesacker, Schweinsteiger i Hitzlsperger.
Respecte la dificultat de pronunciació, em decanto per designar guanyador l’últim del trio. Els altres dos estan xupats.
Declaracions de Raul Albiol: “D’Àustria m’agradaria veure’n els cangurs”
Doncs com no els portin d’excursió al zoo de Viena… Se li devia fer curt el viatge a les antípodes en tan poques hores.
Ovació. Clap, clap, clap.
I llavors els putus futbolistes volen anar d’ intel·lectuals. Que es dediquin a fer el que saben, collons!
Encara no hem fitxat l’Artxavin, el Pavliutxenku i el Zhirkov? Estem perdent un temps preciós.