Això no és Espanya

Aquest dijous 12 de juny, La Vanguardia informava (a la pàgina 50, esports) de l’enèsima prova que demostra, claríssimament, que això -Catalunya, la nostra comunitat autònoma- no és Espanya.

Quina és aquesta última dada que confirma el clam popular? L’altre dia, quan la roja va golejar a la inofensiva Rússia (si Stalin aixequés el cap, ja correrieu més ja, collons de russos…), milers i milers (milions) d’espanyols van “saber organitzar-se” per poder veure, en directe, a les 6 de la tarda, el debut de la seva selecció a l’Eurocopa. Precisament, són aquestes dades d’audiència del partit Espanya-Rússia les que ens mostren, sense discussió possible, que no som Espanya.

Les dades són eloqüents. En el conjunt d’Espanya (ai, ja escric com si fos de La Vanguardia), gairebé 7 milions de persones van mirar-se el partit. Aquesta xifra es tradueix en un 54% de quota de pantalla, és a dir, que un de cada dos dels espanyols que es miraven la tele, aquest dimarts, de 6 a 8, estaven seguint la lamentable retransmissió de la “pandilla” de comentaristes del Cuatro, amb el Camacho (mal educat i garrulu en versió màxima) marcant la línia. Els altres espanyols que es miraven la tele però que passaven del partit devien estar seguint, suposo, el Diario de Patricia.

Si ens ho mirem per comunitats (com veieu, vaig alternant discurs periodísticament “objectiu” i “no polititzat” -és a dir, espanyol- amb alguna discreta i tímida ofensa als espanyols), veurem que la “comunidad” més aferrada a la selecció espanyola és Madrid. Allà, la quota de pantalla del partit contra Rússia va ser d’un 65%. És comprensible: són espanyols i molts són funcionaris. A les 6, ja tenien la feina feta.

Després de Madrid, en aquesta competició de a veure qui és més espanyol, trobaríem Castella-Lleó, La Rioja, Extremadura, Cantàbria, Navarra (!), Canàries i anar seguint.

Quines van ser les “regions” d’Espanya on el partit de la selección va tenir menys quota de pantalla? Fent el rànquing al revés, veuríem que els tercers menys espanyols són els bascos, els segons serien els gallecs i, en primer lloc, quedaria Catalunya, amb una quota de pantalla del 45′2%.

No cal que em digueu res. Suposo que alguns pensareu que 900.000 persones, a Catalunya, mirant el partit d’Espanya, un dia setmanal, a les 6 de la tarda, són molta gent. Potser sí, però fem-nos una pregunta: quants dels que vam veure el partit (sí, ho he de reconèixer, jo també m’ho vaig “muntar”) vam obrir la TV per obtenir la petita satisfacció de poder gaudir d’un nou ridícul d’Espanya?

És difícil saber-ho. Mentre no tinguem les dades, podem anar especulant. Així, almenys, passarem l’estona.

Sergi