El protagonista del barraques d’avui no necessita cap mena de presentació i per tant no la faré, tothom el coneix de sobres i si hi ha algú que no, doncs ell s’ho ha perdut. Com que l’ocasió s’ho mereix, avui en comptes d’un vídeo en penjaré dos, un més dedicat a les seves barraques dels anys del Barça i l’altre més enfocat cap a la seva màgia.
Res més, ara a gaudir d’alguns dels grans moments del millor jugador de la història del Barça.
Àngel
Aquest paio va jugar al Barça? Ja ni me’n recordo de quan feia coses d’aquestes… I un tiu així el Barça l’ha venut per 21 milions d’euros més incentius? Va, calla!!
Per cert: la clàusula de rescissió de Kanouté és de 25 milions d’euros. Què collons estem esperant per fitxar-lo?
Aquí us deixo l’enllaç de la carta de despedida del Ronaldinho adreçada a tots els barcelonistes.
http://www.sport.es/default.asp?idpublicacio_PK=44&idioma=CAS&idnoticia_PK=529128&idseccio_PK=803
Tot això que el Grup Godó i els maleïts opinadors li han fet aquest estiu al president Laporta m’ha fet emprenyar molt amb el futbol, o almenys amb la gent del futbol.
Però només veient el Ronaldinho fent esvàstiques (perdó, elàstiques) puc fer-hi les paus ràpidament.
Hi va haver algun moment de l’any 2005 en què els cops de tacó, barrets, autopassades, espaldinhes i tot això que podríem agrupar dins del sac de les collonades resultaven ser l’opció més efectiva i espectular … alhora!
Ni el Parce podia criticar-les, ja que quan sortien deixaven el rival tan desactivat que resultaven ser la llavor de jugades amb molt perill.
Sort que aquest any no haurem de patir en Ronnie de rival.