” No se li pot permitir, no…? ”

Obro un espai de denúncia que es podria fer servir perquè buideu la vostra ràbia. Sabem que els motius d’indignació són infinits, que el malvat mai fa vacances i que les putades de la vida no te les acabes. Per exemple, el Barça se’ns descomposa, els espanyols poden manar al País Basc (i a Catalunya) gràcies a la seva democràcia, sovint es moren els bons… Però avui engego amb dos fets d’abast berguedà que em rebenten:

1. Atrocitat als Pedregals

Pujant pel carrer Santa Joaquima de Vedruna, arribes a dalt de tot (si tens pulmons) i et trobes una lamentable rotondeta. Podria ser ella mateixa el motiu de queixa però no ho és. Almenys avui. Si continues pujant cap a l’esquerra, ara el carrer es fa dir Pere Costa i 200 metres més amunt hi ha un revolt cap a la dreta. Allà, mirant cap al sud, hi destaca un roure perfecte. Ferm (com un roure), simètric i de fulla espessa. Un exemplar memorable. Bé, destacava. Resulta que ara, aprofitant que el mercat immobiliari viu moments d’eufòria en aquest país, es posen a aplanar margeres per fer créixer Berga pel nord-oest, als Pedregals. Es veu que l’objectiu és fer un pilot de xalets des de la nova llar Santa Maria de Queralt en amunt. La qüestió és que les màquines han entrat a treballar pel carrer Pere Costa, a peu de roure. Els devia fer una nosa increïble, perquè algú amb una sensibilitat com la del Freezer ha decidit liquidar-lo. Igual com feien els dolents d’ “El Senyor dels Anells”, arbre a terra i endavant. Només en queden les despulles. Fins i tot, divendres hi havia gent fent llenya de l’arbre caigut. Trist final a una història de moltes desenes o algun centenar d’anys. No m’agrada l’integrisme ecològic, sóc un tio raonable, però m’emprenya la destrucció gratuïta. No calia.

2. Gossots a Fumanya

Fumanya és el grup de cases que hi ha al peu de la drecera de Queralt. Allà només s’hi va per fer esport, per ensenyar les llums de “Berga la nuit” a alguna amigueta o bé per practicar altres aficions menys confessables. Bé, la qüestió és que quan pretens pujar a Queralt a peu, una de les opcions és sortir de Berga via Parc del Lledó, fer la pujada de l’Ateneu Llibertari, travessar la carretera de Sant Llorenç i, en lloc de pujar cap a Cal Nen, agafar un camí a mà esquerra que s’enfila pedrotes amunt i et porta directament a Fumanya. Un cop hi ets, no tens més remei que passar per davant d’unes cases on habiten uns gossots indesitjables. Celebren el pas de tot vianant amb una exhibició desafiant de crits i cara de mala llet. La cosa dura tot el temps que triguis a passar. És molt desagradable i, a més, algun dels gossos té unes barreres físiques mínimes per impedir que salti a l’atac. No cal tenir males intencions, no et pensis. Només cal caminar amb posat de resignació i t’asseguro que passaràs 1 minutet escridassat pels gossos, que interpreten a la perfecció el paper del gos sonat. La situació recorda aquelles acollidores presons dels americans a l’Iraq, on feien servir gossos per acollonir els “terroristes” presos. El problema és que això és inacceptable. Al contrari del que puguin pensar els amos d’aquelles putes cases, allò és un carrer. La seva fantàstica propietat s’acaba a la tanca i allà fora no és casa seva. Si no entro a dins per robar, hostiar el propietari o fotre foc a la casa, que els gossots em deixin en pau. No sé qui viu a la casa dels gossos negres (els més cabrons del carrer), però si llegeixen això o algun conegut ho veu i els hi pot comentar, que sàpiguen que poden comptar amb el meu més sincer menyspreu.

Aleix Serra