A la vida has de triar. O ets dels uns o ets dels altres. Has de saber de quina banda estàs. Són decisions difícils però constantment arribem a encreuaments de camins i se n’ha d’escollir un. Res de mitges tintes. No val el depèn com a resposta.
ColaCao o Nesquik?
Mar o muntanya?
Blanc o negre?
Sport o Mundo deportivo? Llegeix la resta d’aquesta entrada »
Tinc una imatge de felicitat: finals dels 80 o principis dels 90, vacances de Nadal, esmorzant mirant una d’aquelles pel·lícules de dibuixos animats del Tintín o l’Astèrix.
En aquells anys d’infància, quan les notícies de la tele o la ràdio parlaven de política internacional, no era estrany escoltar paraules com Kremlin, Dama de Ferro, URSS, Bush (pare), Gorbatxov, Tiananmen, Ieltsin, Reagan, Perestroika, mur de Berlín o Apartheid.
Com sol passar encara ara, les notícies del dia parlaven de desgràcies i destrosses esdevingudes a prop o molt lluny, però, passés el què passés, tot plegat no m’afectava gaire. No és que fos un monstre. Era un nen. Tenia coses més importants a fer que pensar en el final de la Guerra Freda o en els negres de Sud-àfrica.
Des d’aleshores -des d’aquells esmorzars amb el capità Haddock, el Milú, el professor Tornassol, l’Idèfix o el Panoràmix-, no recordo haver llegit gaires llibres convertits en pel·lícula.
Quan era petit, llegia pocs llibres: Tintín, Astèrix i algun Vaixell de Vapor. D’aquests últims recordo un títol en especial: Piotr. El nom del protagonista d’un llibre que em va agradar molt, però que ara ja no podria resumir: he anat oblidant de què anava. Només puc dir que el Piotr era un nen que un dia decidí anar-se’n cap a Sibèria. No era el Teo rus. La història era una mica més dramàtica que les habituals aventures del simpàtic Teo.
Llac Baikal, tigre siberià, Gulag, Transsiberià, Verkhoiansk (un poblet on han tastat temperatures inferiors als -60ºC) o la taigà, alguns dels elements que conformen la meva idealitzada i enorme Sibèria.
Els habituals a RAC1, ja haureu sentit una veu coneguda a la ràdio, concretament als programes d’esports. Hem infiltrat un granger entre els Pou, Llimós, Saperas i companyia.
Principalmet, al Primer toc, de 7 a 9 del vespre. Però també al Tu diràs, a la nit, i a altres espais esportius.
Fins el setembre, tenim un estiu radiofònic amb veu grangera.
Xavi El Charro
La Bauma dels Encantats organitza, un any més, la revetlla de Sant Joan de Berga. Dimarts 23 a la tarda hi haurà berenar, cercavila amb la xaranga dels Encantats, inflables i animació infantil. I a la nit, concert, al Passeig de la Indústria.
A partir de les 17:30 hi haurà un berenar popular i l’inici del cercavila amb la Xaranga dels Encantats. A les 18.30, animació infantil amb Koloraines. I a les 10 de la nit començarà el concert al Vall, amb Ligeia, Antídot, Xitxarel.los i Gangband.
Berga es va quedar molts anys sense revetlla de Sant Joan. De fet, no hi ha hagut mai massa tradició de celebrar la revetlla al carrer. 
Potser el fet que la Patum s’escau molts anys en dates properes a Sant Joan ha fet que la revetlla berguedana mai no s’hagi consolidat amb força. Des de fa 5 anys, la Bauma dels Encantats, amb encert i esforç, aposta per omplir aquest buit en el calendari festiu berguedà. Els seus membres en parlen a Ràdio Berga.
Xavi Encantat
Les italianes sí que són guapes! A veure si ve un autocar de sueques i… ; no puc baixar a Barcelona, estan massa bones… totes; jo tinc un especial predilecció per les valencianes; doncs a mi m’agraden les espanyoles ben espanyoles. Calleu. Les berguedanes estan bones.
Penseu en la Patum. Noies guapes per tot arreu. De 16 anys en amunt, i fins molt amunt, o, si ho preferiu, de 50 en avall… i fins molt avall. Sí que n’hi havia de forasteres, però la majoria eren de la terra: de Berga mateix o d’algun poblet o masia dels Països Berguedans.
Insisteixo: les berguedanes són belles. Ara, l’any passat i segles enrere: “Veuràs minyones de plata que anden pels carrers“, deia, fa 400 anys, el rector de Vallfogona parlant del paisatge urbà de Berga. El baró de Maldà, l’any 1811, li donà la raó: “jo també dic haver-hi (a Berga) algunes cares d’estes bastant boniques i brilloses en lo caminar“.
Últims comentaris