El dia de Tots Sants, després d’esmorzar, cap a les dotze del migdia, vaig anar a donar el volt a la muntanya per veure com teníem el Dorado. No gaire bé. Ja ho té això la tardor: un dia les fulles dels faigs són de color groc, l’endemà de vermell i uns quants dies més tard ja no hi són.
Passejant, passejant -al més pur estil Forrest Gump: si he arribat fins aquí, també puc anar fins a…-, vaig passar per Queralt, Espinalbet, Corbera, Cal Déu i les Planes fins arribar al coll de Tagast. Un cop allà, vaig decidir baixar per aquella llarga pista que porta fins a Peguera: un bon lloc per veure faigs i més faigs.
De Peguera a Berga ja no vaig veure gaire res més: l’espessa boira em va impedir l’observació dels colors de tardor de la baga de les Nou Comes. Haurem d’esperar que arribi un nou mes d’octubre per poder tornar a gaudir de l’espectacle.
Si voleu veure algunes fotografies de l’excursió:
Sergi










Boníssimes, les fotos!!
Una bona passejadeta! i pensar que a vegades viatjem tan lluny tenint llocs bonics tan aprop!