Giró, giró, llum de la meva vida

Després d’una pausa nadalenca a la secció “Còctels i altres beures” el primer post de l’any 2008 no serà per a un còctel. Vull començar l’any explicant-vos una bonica història d’amor que, per primera vegada, sortirà a la llum pública.

Giró, Giró, llum de la meva vida.

Giró, Giró, no desfacis maaaaaa il·lusió…

Segur que alguns de vosaltres coneixeu aquesta cançó i molts altres l’heu sentida alguna vegada a La Granja. La història es remunta al sopar de cap d’any de fa uns 12 anys quan una colla d’amics (molt joves) i grans bevedors de gin Giró (concretament Giró amb cola) vam decidir trucar a les 12 de la nit a les destil·leries Pedro Giró per felicitar-los l’any nou i animar-los a continuar elaborant un producte tant important per a nosaltres. Aquella trucada va quedar en una anècdota més de la nit de cap d’any. Un any més tard, es va tornar repetir l’experiència, i així, any rere any fins a convertir-se en una tradició. En un d’aquests anys vam introduir-hi una cançoneta per fer més amena la felicitació (estrofa en negreta).

En tot aquest temps hi ha hagut anys més divertits i amb grans discursos i d’altres de més “lights”, això sí, el Sr. Giró sempre ha rebut la primera felicitació de l’any de part nostra.

Aquest any, com un any més, a les 23:45 tots ja escalfàvem les veus per donar la nova entrada de l’any al Sr. Giró. Les campanades sincerament no ens importaven ja que a les 00:00 començava el ritual:

9337251 i dos números més

pip, piiip, piiiip….

Hola han trucat a les destil·leries Pedro Giró en aquests moments no…

Black Russian

Aquesta setmana un dels grans clàssics. Un còctel que segur que molts n’heu sentit a parlar alguna vegada: el Black Russian.

Aquest còctel va ser creat per Gustave Tops a l’hotel Metropol de Brussel·les cap a l’any 1950. Gustave va preparar aquest còctel per Perl Mesta, ambaixador dels Estats Units a Luxemburg, en una visita que va fer a Bèlgica.

El Black Russian és considerat un after diner, dolç i no excessivament fort. Tot i que aquest còctel només està format per dos ingredients, vodka i licor de cafè, són moltes les maneres com es pot preparar. Jo l’he vist preparar en coctelera o en got mesclador i servit en copa de còctel, tot i que també es pot preparar posant directament els licors en un got on the rock’s amb gel. El nom d’aquest còctel és fàcil de deduir, black pel seu color i russian per la pàtria d’on és originari el vodka.

MILL

Mint Julep

Aquesta setmana un còctel clàssic de la família dels Juleps. Un còctel per tots aquells amants del whisky o del brandy: El Mint Julep.

L’origen d’aquest còctel el trobem a Virginia (Estats Units) i data de finals del segle XVIII. En un principi aquest còctel es preparava amb brandy tot i que poc a poc va ser substituït per bourbon, l’aiguardent típic dels Estat Units.

El Mint Julep és prepara directament al got (on the rocks) posant-hi unes fulles de menta i sucre, es xafen les fulles amb el sucre per extreure tots els aromes de la menta, s’omple el got amb gel picat i s’hi afegeix el brandy o el bourbon. Per decorar-lo ho podem fer posant-hi una rameta de menta. Actualment, pràcticament a totes les cocteleries us prepararan el Mint Julep amb bourbon i en algunes us i posaran unes gotes d’angostura i soda, dos elements opcionals per a preparar aquest còctel.

Aquesta mateixa fórmula serveix per preparar altres còctels d’aquesta família com el vodka julep, el gin julep o el champagne julep.

MILL

Bellini

Aquesta setmana parlaré d’una família de còctels que encara no he tocat, la família dels còctels de cava. Començaré parlant d’un còctel diferent, espumós i molt refrescant, El Bellini.

El Bellini va ser inventat a Venècia l’any 1948 pel barman Giuseppe Cipriani, propietari del Harry’s Bar d’aquesta ciutat (que no té res a veure amb el local de París). Aquest còctel deu el seu nom al pintor venecià Giovanni Bellini.

El Bellini es prepara amb ¼ part de nèctar de préssec blanc i ¾ parts de xampany o cava. És un còctel que es prepara directament a la copa i s’ha de servir immediatament. Si volem preparar correctament aquest còctel, seguint les instruccions al peu de la lletra de l’inventor, queda prohibit el nèctar de préssec i els caves de qualsevol tipus. Segons Giuseppe, per preparar un bon Bellini s’ha de fer suc pelant alguns préssecs blancs molt madurs i colar aquest suc perquè no hi quedi polpa, una vegada tenim el suc, afegir-hi xampany o cava de bona qualitat.

Em sap molt greu per tots aquells que tingueu intenció de provar aquest còctel però us haureu d’esperar uns mesos, ja que seguint les paraules del mestre Giuseppe, no prepararé cap Bellini amb Granini.

MILL

White Lady

Aquesta setmana parlaré d’un còctel que alguns de vosaltres heu provat aquestes últimes setmanes. Un altre clàssic pels amants dels còctels àcids: el White Lady.

D’aquest còctel en coneixem perfectament l’origen. El primer White Lady va ser creat pel barman Harry McElhone al Giro’s Club de Londres l’any 1919. La fórmula original no era la que coneixem actualment i el nom sembla ser que tampoc. Va preparar aquell primer White Lady posant-hi a parts iguals suc de llimona, Cointreau i licor de menta blanca, i el va anomenar White Mary. Uns anys més tard McElhone va fundar el Harry’s bar de París i va ser allà l’any 1929 quan va modificar la recepta per la que coneixem actualment.

El White Lady és un còctel àcid, bastant fort i es pot prendre a qualsevol hora del dia. Es prepara posant a la coctelera 2/4 parts de ginebra, ¼ part de Cointreau i ¼ part de suc de llimona natural. Es serveix en copa de còctel i es pot decorar amb un tall de llimona.

Per tots aquells que us agradin còctels com el Gin Fizz o el Tom Collins estic quasi segur que aquest us agradarà.

MILL

Grasshopper

 

Aquesta setmana vull continuar parlant de la família dels “after diner”. La setmana passada parlàvem d’un gran clàssic d’aquesta família, L’Alexander nº1, i aquesta setmana vull parlar d’un de molt especial: el Grasshopper.

El Grasshopper és un còctel molt particular perquè quan veus el seu aspecte per primera vegada et passen totes les ganes de provar-lo. La traducció de Grasshopper al català és saltamartí i el color és pràcticament igual.

Aquest còctel es prepara amb la coctelera posant-t’hi les mateixes proporcions de peppermint, licor de cacau i crema de llet. És serveix en copa de còctel i es decora amb una mica de pols de cacau.

El Grasshopper és un còctel dolç, suau, cremós i refrescant que es pot prendre després d’un àpat com a digestiu. De la família dels “after diner” aquest és sens dubte el meu preferit. És un còctel diferent, et sorprèn el color, el gust i el regust que et deixa en boca.

MILL

Alexander nº1

Aquesta setmana vull parlar d’un còctel que no s’assembla de res als còctels que hem parlat fins ara, L’Alexander nº1.

L’Alexander és un còctel dels anomenats “after diner” ja que és un còctel digestiu i, per tant, el moment més idoni per prendre’l es després d’un àpat. Es prepara amb la coctelera posant-’hi les mateixes proporcions de brandy, licor de cacau i crema de llet. És serveix en copa de còctel i es decora amb una mica de pols de canyella o de nou moscada.

L’Alexander és un còctel dolç, suau i molt cremós que es pot prendre senzillament com una copa digestiva després d’un àpat o que pot ser el perfecte substitutiu d’unes postres.

D’aquest tipus de còctels n’hi ha molts i de molt bons. He escollit aquest perquè és un dels meus preferits. Us animo a provar-ne algun perquè conegueu i gaudiu l’exquisidesa dels after diner.

MILL

Infobar. Guinness-Surger

A tots els amants de la Guinness us informem que ja disposem del nou aparell Guinness-Surger. Una eina que permet servir una pinta de Guinness pràcticament igual a la Guinness de barril.

La Granja

Whisky Sour

 

Per no discriminar als autèntics bevedors de còctels, els que sempre desqualificaran qualsevol còctel que sigui dolcet i contingui algun suc de fruita, aquesta setmana parlarem d’un altre gran clàssic, el Whisky Sour.

El Whisky Sour és un dels còctels més coneguts dels elaborats amb whisky. El terme Sour ens indica que pertany a la família dels sours, una família de còctels que acostumen a ser forts i secs. És per això que se serveixen en copa cocktail de poca capacitat. Aquests còctels es preparen tots de la mateixa manera, posant-hi un destil·lat, suc de llimona i sucre. Per tant, el Whisky Sour es prepara posant-hi 2/3 de whisky, 1/3 de suc de llimona i sucre. Així doncs, pot semblar que aquest còctel no és massa complicat preparar-lo, però també té el seu secret a l’hora d’elaborar-lo. I aquesta vegada recau en el whisky utilitzat. De whiskys n’hi ha de molts tipus en funció de si han estat destil·lats del gra de l’ordi, del panís, del sègol o d’una mescla d’ells. Val la pena conèixer les classes de gra que es fan servir per elaborar cada tipus de whisky per poder escollir quin és el més adequat per a cada còctel. Els whiskys els podem classificar en:

Escocès i malta Escocès: fets amb ordi

Blended Escocès: fet amb panís i ordi

Irlandès: fet amb ordi

Whiskys americans (Bourbon, Rye, Corn i Canadenc): fets amb panís i sègol.

Una vegada fet aquest incís podem dir que si preparem el Whisky Sour amb whisky escocès, aquest serà més sec i si el preparem amb whisky americà serà més dolcet. Jo personalment prefereixo utilitzar el whisky Bourbon per preparar aquest còctel ja que és un whisky amb més caràcter i s’aconsegueix barrejar-lo millor.

A qui no li agradi el whisky pot provar altres còctels de la mateixa família com el Vodka Sour, el Tequila Sour, el Pisco Sour i molts més. Només heu de demanar que jo us el faré.

Mill

Melon Cooler

 

Avui toca un còctel que no és clàssic ni conegut mundialment però que, a La Granja, ha tingut un èxit aclaparador. Va començar sent un còctel més de la carta hi ha esdevingut un dels més coneguts: el Melon Cooler.

De l’origen d’aquest còctel no en puc parlar perquè no el conec. És un còctel modern que segur que el Hemingway mai no hauria provat, ja que no era home de còctels dolços i aquest ho és força.

El Melon Cooler és un còctel dolç, molt afruitat, amb poca graduació alcohòlica i fàcil de beure.  El Melon Cooler es prepara amb licor de meló, licor  de  préssec i suc de pinya. El secret d’aquest còctel recau en preparar-lo amb  Midori (un dels millors licors de meló que existeix al mercat).

Ja veieu que avui la cosa no dóna per més. Haurem d’esperar que passin alguns anys per explicar alguna història d’aquest còctel.

MILL