No m’agrada el Bruce

Ja hi tornem a ser. Es veu que un dia d’aquests ve un tal Bruce a Barcelona. Ni recordava quan van vendre les entrades. Preparats per rebre un atac massiu dels mitjans de comunicació. Entrevistes, reportatges, obertures dels informatius i tot aquest rotllu. Ens haurem de tornar a empassar allò que té una relació especial amb Barcelona. Em pixo de riure cada cop que ho sento dir. El Fuentes, el Jogditagdà, el Txiki Berigistarin i la colla de superfans famosos.

Doncs a mi no m’agrada el Bruce. No sé ni com es diu l’últim disc que presenta, ni sé cap cançó. De fet, com la immensa majoria  dels que aniran al Camp Nou i han pagant 60 o més euros empesos pel missatge embaucador de les teles. Segur que hi ha un sector que gaudeix de valent en cada concert del Boss.  Però molts hi van perquè toca anar-hi i sortiran del Camp Nou dient que  ha sigut molt guapu. Què han de dir després d’haver pagat una pasta per veure un tio a 100 metres de distància.

Que vagi bé el/s concert/s i no espatlleu gaire la gespa perquè allà s’hi tornarà a veure el millor futbol del món d’aquí pocs mesos.

Xavi Taggdà

Volem justícia: fem el draft

Divendres passat, vam ser víctimes d’un petit exili: no ens van deixar entrar al nostre bar -estava tancat- i ens en vam haver de buscar un altre. Estava claríssim que, sent divendres, havíem de tocar bar.

Canviant d’escenari, algun ingenu dels nostres potser esperava que alguna noia estranya -és a dir, una no habitual del nostru bar- es fixaria en ell, el foraster vingut d’un altre bar, i començarien a establir conversa al voltant d’un d’aquests temes típics -que no sol interessar a cap dels dos- de les situacions exploratòries i introductòries. Estic parlant d’aquells moments de tempteig, el pas previ (ara assumeixo la manera de fer dels mascles) a llançar-s’hi o a tornar a fer el préssec: és a dir, molta xerrameca (molta possessió de pilota), però poca rematada.

La prosaica realitat és que vam arribar al bar no habitual i, evidentment, el món va seguir girant al seu ritme. No va haver-hi miracle ni rebudes màgiques. Per resguardar-nos i fer pinya, ens vam assentar junts i vam començar a parlar de les nostres coses.

No sóc modern

Aquest divendres, en el seu article setmanal a l’Avui, la bella Bibiana, tant moderna ella, ens explicava 5 aspectes de la seva vida quotidiana que comparteix amb molta altra gent i que configuren la manera de ser i de fer de la joventut postadolescent actual, és a dir, d’aquest ampli sector de la societat que, per edat, ja quedaria fora de l’adolescència però que es resisteix a fer-se gran i a comportar-se segons les pautes tradicionals del món dels adults: casar-se, tenir fills, recloure’s a casa, centrar la vida al voltant de la feina i la família… En definitiva, allò que abans se’n deia posar seny i portar una vida ordenada.

Es veu que això de posar seny, ara, no es porta. Tothom, o gairebé tothom (sobretot a ciutat), vol ser modern. I què vol dir ser modern? Com a mínim, complir els 5 requisits que ens comentava, aquest divendres, la Bibiana. Ja avanço que després de llegir l’article, ràpidament, vaig arribar a la conclusió que dóna títol a aquest escrit: no sóc modern. Incompleixo els cinc punts.

Cinc dies de juny

Això no és el títol d’una pel•lícula violenta ni una crònica del crèdit de síntesi d’ESO. Tot i que jo me’n sento, diuen que ja no sóc un adolescent. Us vull parlar del temps. Tranquils, que això no és cap nova secció fixa. Simplement, volia oferir-vos les dades d’uns esdeveniments extraordinaris que tots recordeu.

El títol fa referència a les repetides tempestes de tarda que van afectar Berga de manera paranormalment insistent els 5 primers dies d’aquest mes de juny. Segur que els que hi eren recorden com anava. Una mica de sol al matí i terra mullat del dia anterior. És a dir, gasolina pels núvols, que amb poca cosa en tenien prou per deixar-se anar sobre nostre, amb trons, pedra i el que fes falta.

El retaule del flautista

Dissabte 14 de juny, uns quants grangers membres de La Farsa posarem en escena l’obra El Retaule del flautista, de Jordi Teixidor. Ara que el dissabte a la nit ja no juga el Barça és un bon moment per deixar-se caure pel Teatre Municipal de Berga (sabeu que hi han fet obres?) a veure com actuen alguns dels vostres companys i companyes de barra. L’obra és a les 22:30 h., per tant, teniu temps de passar per La Granja fer una birra i baixar tranquil·lament cap al Teatre.

El Retaule del flautista és una adaptació en forma de farsa de la història del Flautista d’Hamelín. La vila de Pimburg pateix una plaga de rates que amenaça de destruir-ho tot i l’Ajuntament dubta a l’hora d’escollir el camí per solucionar el problema. Mantenir el negoci i el poder o ajudar els vilatans? L’església, l’exèrcit i els diners els ajudaran a prendre la decisió.

Aquesta obra enceta la celebració del 50è aniversari de l’Agrupacó Teatral La Farsa. Per aquest motiu hem escollit una obra molt participativa i força diferent al que anàvem fent últimament. En El retaule del flautista hi ha fragments cantats que li donen un especial toc de gràcia. La música original també ha estat composta per un conegut músic granger. Voleu més al·licients? Dissabte, 14 de juny a les 22:30 tothom a teatre!!!

Jordi Hans

¡¿L’Oriol és executiu?!

¿Us heu preguntat mai per què us dieu com us dieu? La resposta pot ser tan variada com les tapes de Cal Blasi: perquè se’n diu el vostre pare o avi, perquè el guanyador d’Eurovisió de l’any que vau néixer era molt guapo i us van posar el seu nom, perquè els noms d’aquell any de la llista del Caprabo eren els més posats… Aquest trauma m’ha perseguit com un fantasma i a continuació deixo una llista que no està ni molt menys acabada, sinó que, avidemuà, s’ha d’anar ampliant. L’he reduït a noms de noi, tot i que també hi ha algun nom de noia, però ja no ho domino tant.

La classificació dels noms és totalment subjectiva. No he pensat en ningú en particular a l’hora d’encasellar els noms. Si algun dels vostres noms figura a la llista i no hi esteu d’acord en la categoria en la qual l’he posat, si us plau, doneu alternatives, de bon rotllo!

Aquest diumenge passat

Aquest dissabte, mentre fèiem un sopar de companys i companyes de les Carme (collita del 81, classe B), em va arribar el temut missatge: es confirmava que l’endemà, a 2/4 de 10 del matí, estava citat per anar a fer de control de la Marató i la cursa d’alta muntanya de Berga. En veure l’sms, la cosa em va generar més mandra que il·lusió, però m’hi havia compromès.

Missatge llegit i continuava la nit. La ruta de bar en bar es va anar allargant i el rellotge avançava. Eren les 3 i les 4 i jo encara no volia anar a dormir. M’ho estava passant bé. Tanmateix, cada vegada se m’anava fent més present la realitat que s’anava acostant: a 1/4 de 10, el despertador dictaria sentència.

Presentació d’onsortir.cat

Avui és el dia. Després de mesos de feina de cinc grangers, el projecte onsortir.cat veu la llum.

Un portal del turisme, l’oci i la cultura del nostre país. Amb il·lusió, es posa a la xarxa esperant que esdevingui una eina útil per a tothom qui li agrada viure la nostra terra dia a dia, poble a poble. La presentació serà a les 19:30 al restaurant Terra Dolça de Sant Cugat del Vallès. Per què a Sant Cugat? Doncs perquè és una presentació a nivell nacional i el Terra Dolça és un dels establiments que ha participat en la fase de proves del projecte.

No cal dir que hi esteu convidats. A la presentació i a donar un tomb per onsortir. Oh benvinguts, passeu, passeu. Els primers dies pot ser que encara sorgeixin alguns errors però s’aniran solucionant i millorant. No serà per falta d’idees. Podeu anar seguint l’evolució dels projectes al bloc de La Maixerina, l’empresa responsable de tota aquesta moguda.

Entre moltes aplicacions, onsortir.cat també compta amb una televisió en directe per Internet. La gran estrena serà la retransmissió de la Patum, que es podrà veure al minut a tot el món. Aquí i a la Xina, que diria aquell. (Per què encara no s’havia inventat quan molts de nosaltres féiem vida d’estudiant lluny de Berga?) Per anar fent proves, avui també podeu veure la presentació d’onsortir.cat en directe clicant aquí.

Xavi Onsortir

Això serà una festa!

Fa uns dies comentàvem que aviat, molt aviat, algú dirà que ha vist un ós als Països Berguedans. Ahir, el Regió 7 ens aportava noves informacions referents a l’actualitat de la fauna salvatge del nostre entorn: a la Cerdanya diuen que ja veuen els llops des de casa i asseguren haver vist, també, un altre magnífic animal que donàvem per extingit a les nostres contrades: el linx.

Em reafirmo en el què ja vaig dir: passeu, passeu, que això serà una festa. De moment, per posar ordre, i adonar-nos dels animalots que tenim molt a prop, us avanço l’onze d’or de la fauna berguedana 2008-2009.

Si els russos van tenir, fa molts anys, una Aranya Negra de porter, nosaltres, protegint els tres pals, hi tindrem el nostre ocell més emblemàtic: el picot negre.

A la defensa, quatre bèsties. De central marcador, una paparra contundent que marqui terreny i no dubti a utilitzar la violència en cas de necessitat: el cérvol amb banyes. Els laterals -digue’m quins laterals tens i et diré a què jugues- seran per les nostres gaseles: el cabirol i l’isard. I de lliure, posant ordre (fent de Baresi), el teixó, un jugador lentot però molt sobri.

Al mig del camp, a la posició del Touré, per escombrar-ho tot i destrossar el mitja-punta rival, hi posarem el porc senglar. D’interiors, aportant criteri, distribució, elegància, remat i nervi, els germans linx: l’ibèric i el boreal.

I a davant, una tripleta demolidora. Als dos extrems, el senyor llop (que rep el nom futbolístic de canis lupus) i, a l’altre cantó, un jugador que vola per la banda i desequilibra la defensa contrària: el trencalòs, també dit quebrentahuesos. Per últim, a la posició del 9, rematant, assistint i mossegant, la joia de la corona (intransferible): l’ós bru català.

Si seguim amb aquest ritme de retorn d’animals salvatges als nostres boscos, no descarto que, un dia d’aquests, pujant a la Figuerassa, acabi veient mamuts, lleons de les cavernes, rens o rinoceronts. Evidentment, si em passa això, no tornaré mai més al bosc. Acollonit, no em mouré més del nostre refugi que en diuen bar.

Sergi

Tertúlia literària

Avui és Sant Jordi i deu tocar fer una mica de tertúlia literària. Doncs comencem. Què us ha semblat la contraportada del Mundo Deportivo? Us va agradar la biografia del Rivaldo que va regalava l’Sport el 99? Quin serà el llibre més venut al Carrer Major? I a les Rambles? Quin comprareu i es quedarà oblidat en una postada?

Per posar la nota poètica acabaré amb la citació d’una creació d’un granger:

Estic tan avorrit perquè…

Estic tot confós perquè tinc el gelat fos.

Com era? Ara em falla la memòria. Hauré de quedar amb la Bibiana.

Apa, felicitats a tots els Jordis i totes les Roses.

Xavi Jordi