Ho volia saber tot
11 07 2008
Després de fer 2n de Batxillerat, i per poder entrar a la universitat, recordo que ens van fer un omplir un paper on indicar, per ordre de preferència, quina llicenciatura, i a quina universitat, volíem començar. En el meu cas, el dia abans d’entregar el paperot encara no sabia quina carrera triar. No és que dubtés entre 15 o 20 de diferents, però la cosa sí que ballava entre tres o quatre.
No sabia si escollir Periodisme, Humanitats, Sociologia o Història. Veient-me perdut, molt perdut, entre dubtes, comentaris que em feien i pel·lícules que m’anava muntant jo solet, el meu pare em va dir: tu què vols fer?
Vaig arronsar una mica les espatlles i, no gaire convençut, vaig respondre: home, a mi m’agradaria fer Història. Ell em va mirar i va dir-me: doncs ja està. Fes Història. Suposo que el meu pare devia pensar: tant per tant (les 4 opcions que em diu vénen a ser la mateixa collonada), que triï allò que més gràcia li fa.
Tenint el recolzament de l’autoritat paterna, vaig acabar de decidir-me. Feia temps que sabia que Història era la carrera que més il·lusió em generava, però no ho acabava de veure clar degut a la mala premsa que m’havia arribat d’ella: un conjunt de comentaris, per diferents bandes, que es podrien sintetitzar en allò de no ho facis perquè Història té molt poques sortides.
Comentaris : 1 comentari »
Categories : Ens fem grans, Històries, Lletraferits

Aquesta setmana comença l’estiu. Deixeu-vos estar de dates i solsticis. Qui decideix i assenyala l’arribada de l’estiu és l’inici del torneig de futbol-sala d’Avià.
Aquest divendres, en el seu
Aquí en aquest bloc sempre parleu de futbol? No, de vegades parlem de bàsquet.
Aquest cap de setmana passat s’ha disputat l’última jornada de les categories de futbol on juguen els equips berguedans. Com passa a la 1a divisió, al futbol de regional el final de temporada també és sinònim de rumors, possibles baixes, fitxatges i notícies que amenitzen les nostres estones de bar.
Molt possiblement, a les 11 de la nit d’aquest dimarts, començarà la festa del futbol: ja podrem garlar, apassionadament, sobre quins jugadors fitxar; què fer-ne del Rijkaard (fora o més lluny); discutir si Mourinho, Laudrup o el Pep; reflexionar entorn del 4-3-3, el 4-4-2 o el sistema Parce (5-4-1, amb laterals defensius i mitjos de contenció per totes bandes); i, finalment, decidir quin càstig imposar a les ovelles negres (Márquez, Edmilson, Abidal, Thuram i Henry: traspàs, llibertat condicional i amb càrrecs o afusellament sense judici).
Hi ha noms molt vistos que els trobaríem a tot el país (oficis, colors, animals, etc). Però apareixen noms curiosos com Cal Bonhome i Cal Cigala, a Viladomiu. Per allà hi vivia el Pep dels Dijous. A Avià hi trobem Cal Corredisses, Cal Gol, Cal Tendre, Cal Bep Vell o Cal Fenico. A la carretera de Berga a Sant Llorenç hi ha Ca la Bruta. A L’Ametlla de Merola, Ca les Nenes. Cal Grapal a Navàs. Cal Tothom a La Nou. A La Coma hi ha Cal Cristo i Ca l’Estevet Sagal (en honor a Steven Seagal?). A Sant Llorenç de Morunys i a Casserres hi situem Ca l’Escabellat. Cal Jacques a Llinars. A Cercs, Ca la Bórnia. A Berga, la llista seria llarga començant per Cal Corneta, Cal Oju, Cal Galta, Cal Parraquer, Cal Diumenge, etc. Algú assegura que ha sentit a parlar de Cal Pubill Puta.
Doncs bé, els berguedans també tenim els nostres moments i espais de memòria: fets i llocs a partir dels quals reconstruir o repassar la nostra història. I com que les efemèrides més celebrades acostumen a ser els centenaris, avui vull fer memòria de dos esdeveniments de la història berguedana que ens fan recular fins l’any 1908.
antípodes del món dels reis i les fades. Es deia Ramon Vila Capdevila i va néixer i créixer a Peguera, en una casa que avui està en ruïnes. De petit, ell i la seva família van patir un accident tràgic: un incendi els cremà la casa. Degut al foc, una germana del Ramon va morir i ell va patir unes seqüeles -una marca a la cara- de les quals en sorgí el sobrenom que li posà la Guàrdia Civil i que el féu famós arreu de Catalunya: ell era “el Caracremada”, un maqui envoltat de controvèrsies i llegenda que actuà contra l’Espanya franquista fins el dia de la seva mort: el 7 d’agost de 1963, quan fou abatut a trets (a prop de Castellnou de Bages) per la Guàrdia Civil espanyola.




Últims comentaris