Les veus del Pamano

12 11 2009

lesveusdelpamanoHo han aconseguit: mitja Catalunya té ganes de veure l’estrena de dilluns. Si poses la tele3 és inevitable no topar-te amb la falca de Les veus del Pamano. No és que em molesti però em fa una mica de por. Desconfio del què serà.

El llibre de Jaume Cabré és dels millors que he llegit en els últims anys. Recordo grans estones submergint-me en les històries de Torena, el poble imaginari del Pirineu català. La guerra, la derrota, la repressió… l’Oriol Fontelles, l’Elisenda Vilabrú (dels Vilabrú de Torena i dels Ramis de la Pilar Ramis de Tírvia, mig puta mig millor no parlar-ne per respecte al pobre Anselm), la Tina Bros… una novel.la magnífica per degustar-la de dalt a baix. Llegeix la resta d’aquesta entrada »





Pell de gallina

11 11 2009

“En aquest poble som mesquinots i malparits, però de tant en tant, molt de tant en tant, alguna cosa ens toca el voraviu del cor i aleshores, quan ens hi posem, no ens reconeix ni la mare que ens va parir. Aprofiteu-ho Cargols, aprofiteu-ho, perquè això… això només passa un cop a la vida”.

“Queda algú aquí dins? No, llevat de la nostra memòria, no hi queda ningú més“.

“Koeman penja la pilota cap al segon pal, salta Bakero, cop de cap de Bakero… Gol, gol, gol, gol, gol… Mare meva que ha sigut gol!”

Un ocell se’n va volant, volant… Sé que si perdo, vosaltres també perdeu / valor, força, concentració: tres coses tinc a la ment / t’has d’enfrontar amb mi, endavant / mira’m els ulls / no et tinc cap por…

Mireu, pell de gallina. Tal com li passava al baró de les valls de Santa Gueraula a tots i cadascun dels capítols de la meravellosa Memòria dels Cargols, jo també tinc atacs de pell de gallina quan torno a veure o escoltar, per enèsima vegada, alguns gols del Barça, emotives escenes de pel·lícula o els meus moments preferits dels Cargols.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »





Un dia molt trist

3 11 2009

A dos quarts de nou del matí del dia 3 de novembre de l’any 1975, una explosió de grisú a l’interior de la mina de la Consolació (entre Cercs i Fígols) causa una tragèdia: 27 treballadors moren en aquell mateix instant i altres queden greument ferits. Tres dels ferits moriren dos dies després. Al diari La Vanguardia Española ho van explicar així.

Les 30 víctimes vivien i treballaven a la nostra comarca: eren miners i tenien la residència fixada a localitats com Berga, Bagà, Guardiola de Berguedà, Sant Julià de Cerdanyola, Sant Salvador de Cercs o la Pobla de Lillet.

Com va escriure Climent Forner,”Furgaven mina endins a pic i pala / -talps que no veien mai la llum del sol- / per a trobar-hi l’alba, el pa dels fills, / la joia de l’esposa, no la mort.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »





El millor escenari

11 09 2009

BernabeuQuan a Can Barça anaven mal dades i no tot eren flors i violes, ja vam parlar sobre quin havia de ser el nostre horitzó. A llarg termini, s’havia de posar la vista a la final de Champions del 2010 al Bernabéu. Què més ens pot passar després del triplet de la passada temporada? Hi ha alguna cosa més gran? Es pot superar? Sí, és possible somiar volar més alt. Els més prudents diran que no se’n pot parlar, que falta molt, que ens pot portar mala sort. Típic del català-culé conformista-pessimista. Qui confiava en el Guardiola i en guanyar Copa, Lliga i Champions? Hem d’aspirar a tot i posar el llistó ben amunt. Llegeix la resta d’aquesta entrada »





Enxanetes

13 07 2009

Això és insuportable: ja fa més d’un mes que el Barça no juga cap partit i al Tour avui descansen. Estic tan malament que, navegant a la deriva, he anat a parar en un lloc on mostren la vulgar manera de jugar a futbol que tenen les nostres enxanetes. Els que es passegen pel centre del camp amb el 6 i el 8 a la samarreta. Aquells que, jugant junts a l’onze titular del Barça -al bar ho teníem claríssim-, ens havien de conduir fins al bell mig del fracàs.

El mindundi del Senyor de les Porres





Avui fa 4 anys…

7 05 2009

Els Brams van dir-nos… fins sempre més





La minoria radical

2 04 2009

Uns senyors reparteixen amb les seves porres a tort i a dret. I què passa? El Saura talla algun cap, el Montilla fa el que pot, una mica de sorra a sobre i tal dia farà un any. Tema sanjat i puntu. O no.

Els estudiants vagos, penjats, amb rastes, que van amb xandall i fumen porros han fet aquest videu. Com que no van mai a classe i viuen dels calers dels papis es dediquen a fer aquestes coses. Clar…

Senyor de les porres