Dimecres 30 d’abril es va viure un concert especial a Girona. Fa uns mesos, en una entrevista, Jofre Bardagí va dir que em fa por, fins i tot fàstic, veure banderes independentistes als meus concerts. Doncs dimecres va tenir resposta a Girona.
Es veu que uns d’un diari i una tele van triar el Maragall de l’any. Però bé, això no m’interessa. Durant la gala, hi va haver una actuació que crec que mereix una entrada al bloc. Cuní vs. Cuní. Prou, prou, prou! Prou, prou! A partir dels 3 minuts i mig la cosa es posa encara més interessant.
Els camins de les converses de bar són inescrutables. I un tema que dóna per molt és el de les sèries i la televisió en general. Avui a la barra (la real del bar, no la virtual) hem estat parlant de les sèries de TV3.
Qui no recorda les sèries de sobretaula com Poble Nou, Secrets de família, Nissaga de Poder, Laberint d’ombres (força Tronera!) o El cor de la ciutat? D’aquestes en van sorgir dues seqüèles com La Rosa (l’acció passava a la bonica ciutat de Manresa) i Nissaga: l’herència. El llistat continua amb Teresines, S.A. (La Cubana), Psico express (M.Marco, L.Conejero), Arnau (P.Arquillué), Oliana Molls, Judes Xanguet i les maniquís, Quico (el Rané, no el kikupèdia), Estació d’enllaç, Sitges (C.Sabater), Setze dobles (C.Brondo), Plats bruts, Oh Europa i Oh Espanya, El joc de viure (amb el cantant dels Whisky’ns i la dona del Pep Guardiola), Majoria absoluta, Pedralbes Centre, Temps de silenci, I ara què Xènia (Gonyalons). Mateu Montsolís, August Pagès, Salvador Borés, Ramon de les Olives o Tomàs Llorens ja formen part de la memòria col.lectiva.
Més recents són les horroroes Ventdelplà, Zoo, Mar de fons, La via Augusta, L’un per l’altre, Jet lag o aquella cosa infesta que fa el Pera (que es dediqui a doblar el Woody Allen!). Salvo de la crema Porca misèria.
Mencions especials mereixen la gran sèrie de Dagoll Dagom La memòria dels Cargol o la mítica del Tricicle Tres estrelles. I atenció: una de les sèries que ha marcat tota una generació i que a partir d’aquest moment agermanem amb aquest bloc. Estic parlant de La Granja, la minisèrie que feien cada divendres abans de començar La vida en un xip. El Soteres, el Mercader, el Brillant, el mecànic… Salut i peles!
Mireu si dóna el tema que fins i tot hi ha qui en fa una tesi doctoral. La conversa fàcilment es desvia cap a sèries estrangeres com Veïns, Gent del barri o De què vas? (aquella sèrie francesa amb la cançó dels Lax’n'busto). O agafa camins com els programes d’entreteniment estil Matraca no! o Oh Bongònia. O dibuixos animats com els del Dragui. Però això serien altres temes.
Contusions, rebregades, rascades, cornades, rampes, estrebades, atropellaments, etc. Serien unes quantes paraules de les que resumeixen el nostre Carnestoltes del dissabte a Berga. Ha quedat comprovat que alguns ja no estan per segons quins esforços físics. La ressaca, les agulletes i l’afonia han estat les protagonistes del diumenge de més d’un.
Però… poc guapo! Si algú els veu, doneu records a l’Universal, el Semillero, el Navarrico, l’Entrañable, el Portentoso i l’Avispado. Apa doncs, serà fins l’any vinent. Gora San Fermín!
Ta ta tara tarará ta tara, ta ta tara tarará ta taaara… (música de circ o círcul). La campanya, precampanya o preprecampanya ja arrencat i els partits comencen a fer el ridícul mostrant invents estranyíssims. Per exemple, fa uns dies vam veure la De Madre presentant l’aroma o perfum “eau de sociata”. Com si el tuf de sociata no se sentís ja prou! Aviat veurem el Duran a l’escenari amb els Estopa o la Chacón amb una gorra al revés i cantant hip hop o el Sirera amb barretina ballant sardanes. A veure qui la fa més grossa.
Però indiscutiblement els reis del ridícul són el Rivera & Co. Ja han fet vídeos anteriorment mirant de cridar l’atenció amb el líder en pilotes o relacionant política i sexe. En l’últim s’han superat. Surten disfressats de metges i comparen els seus adversaris polítics amb malalties que amenacen el cos que tenen a la sala d’operacions: Espanya. Provoca vergonya aliena. La qualitat del vídeo és més que dubtosa i el guió el devia fer una sargantana amb 10 gintònics a l’estómac. Jutgeu vosaltres mateixos. El què s’ha de fer quan la carpeta del projecte polític és mig buida.
Això és un tio que fa còctels! Proposo que, fins que no s’obsequïi al client de la Granja amb aquest servei, les consumicions haurien de tenir un notable descompte.
Vet-ho aquí un altre exemple d’allò tant repetit que tothom sent la Patum a la seva manera i hi ha mil i una formes de viura-la. Als pisos d’estudiants de berguedans que viuen fora de la comarca també s’hi viu la festa. El què hi sentireu és l’Orquestra Girasol. Fot-li al play!
Últims comentaris